Per Pau Àlvarez
Els que estimem la lletra impresa i el llibre com a objecte tenim l’ocasió de gaudir, fins al 9 de juny, d’una exposició molt interessant: la que acull el museu de l’Almodí de Xàtiva dedicada a l’impressor Blai Bellver, comissariada per Antoni Martínez i Revert. D’exposicions com aquesta, poques vegades se’n poden veure per ací, tot i la llarga història que la impremta i l’edició tenen al País Valencià i la gran activitat actual en els camps de la tipografia i la il·lustració. Tan sols el MUVIM i l’APIV mantenen una programació estable al voltant d’aquests camps.
L’exposició és molt interessant, encara que trobem a faltar certa organització en el recorregut i alguna explicació inicial que contextualitze el que hi veurem. Al Museu de l’Almodí, també podreu admirar peces meravelloses de la seua col·lecció, com la creu de terme del segle XV, una pica àrab, una mostra de retaules medievals i, com no, Felip V cap per avall.
Blai Bellver va fundar a Xàtiva la impremta que porta el seu nom, al voltant de l’any 1830 i que continua fins als nostres dies com a Mateu Impressors. A més d’excel·lir en l’art de la impressió, Blai Bellver va ser escriptor, editor de premsa, home de negocis amb gran vista comercial, polític i, per damunt de tot, un ciutadà convençut que l’avanç de la tècnica i la cultura faria millor la vida de les persones. I tot açò en un període històric convuls, amb revolucions, colps d’estat, restauracions i repúbliques que s’hi succeïen sense aturador.
La seua impremta va incorporar les màquines més modernes i l’organització més racional per aconseguir ser reconeguda com una de les punteres de l’Estat espanyol, amb un nivell de qualitat comparable a la resta d’Europa. Per exemple, una ullada al seu catàleg de tipografies (que farà la delícia dels curiosos en la matèria) ens farà adonar-nos que incorporava les últimes novetats al mateix temps que es troben a Londres o a París. De fet, eixa elevada qualitat i eixe gust per la faena ben feta va fer que, des del seu taller de Xàtiva, s’escamparen per tot l’estat i també per Alemanya, França o Anglaterra els seus treballs impresos. En concret, Blai Bellver va ser impressor de cartipassos per a l’aprenentatge de la cal·ligrafia, que foren l’estàndard utilitzat en l’educació a mitja Europa.
Blai Bellver va escampar per Europa els seus cartipassos per a l’aprenentatge de la cal·ligrafia…, de la mateixa manera que les agendes que fem a Edicions 96 estan presents a les escoles de tot el país. A nosaltres també ens agrada la faena ben feta i tenim la confiança que la dedicació, la cultura i el progrés ens obri les portes del futur.
A l’exposició podem veure les màquines d’impressió, amb tot l’encant de la primera indústria: enormes estructures de ferro i fusta adornades amb imatges al·legòriques a la prosperitat, la indústria i el progrés. També podem intuir quina era la manera de treballar al taller, a través de fotografies o de les calaixeres per a emmagatzemar els tipus de plom amb els quals s’imprimien uns llibres delicats i harmònics, dels quals també hi ha mostres.
Vist amb ulls de dissenyador gràfic del segle XXI, només podem admirar eixos treballs gràfics d’acabat tan notable, aconseguits amb uns mitjans tècnics podríem dir que rudimentaris. Ara tenim als nostres ordinadors centenars de tipografies, que podem manipular fàcilment, canviar l’interlineat, el kern, la mida… Manipulem la mesura del paper fàcilment, canviem marges, la justificació, la partició de paraules i tots els valors que se’ns ocórreguen. Aleshores cada tipografia s’havia de tenir físicament, i tan sols es podia tenir en unes mides determinades: una tipografia de lectura en mides 8, 12, 14 i 18, per exemple. El nombre de tipografies de què es disposava era molt reduït. Compondre una pàgina era una tasca laboriosa, metòdica, que requeria visió de conjunt i un gran rigor. I amb tot i això, les publicacions acomplien a la perfecció la seua finalitat, ja foren cartells, fulls volants, premsa, publicitat o llibres, cosa que avui en dia de vegades hom no aconsegueix.
Preciosa màquina d’impressió americana, de finals del segle XIX, amb tot un programa ornamental al·lusiu al progrés, la tècnica i la indústria. Al fons, cartells obra de Blai Bellver.
L’època en què Blai Bellver va viure i treballar va ser una època de canvi de paradigma, d’una societat artesanal a una societat industrial, i ell va saber veure quines eren les possibilitats que oferia la nova situació per adaptar-s’hi. Igual que els temps que vivim també són moments de canvi, tant a nivell social com a nivell professional: de l’era industrial que va inaugurar Blai Bellver a l’era digital, que encara no sabem ben bé com encarar. Només podem fer el que va fer l’impressor de Xàtiva: treballar sempre amb el màxim rigor, coneixent bé la tradició per adaptar-la a les noves situacions i estimar sempre la nostra feina, implicant-nos en la societat en la qual vivim.
Tindre iniciativa i perfeccionar el nostre ofici. Màxima que adornava la paret del taller de Blai Bellver i que nosaltres fem nostra cada dia.
Si voleu ampliar la informació, llegiu: La imprenta de Blai Bellver. El diseño gráfico y el producto impreso, d’Antoni Martínez Revert, publicat per Campgràfic, una editorial de referència en temes de tipografia i disseny, instal·lada a València.
96milmotsmés 