Monthly Archives: Abril 2013

LA IMPRESSIÓ D’AHIR I EL DISSENY D’AVUI

Per Pau Àlvarez

Els que estimem la lletra impresa i el llibre com a objecte tenim l’ocasió de gaudir, fins al 9 de juny, d’una exposició molt interessant: la que acull el museu de l’Almodí de Xàtiva dedicada a l’impressor Blai Bellver, comissariada per Antoni Martínez i Revert. D’exposicions com aquesta, poques vegades se’n poden veure per ací, tot i la llarga història que la impremta i l’edició tenen al País Valencià i la gran activitat actual en els camps de la tipografia i la il·lustració. Tan sols el MUVIM i l’APIV mantenen una programació estable al voltant d’aquests camps.

Blai Bellver 05

L’exposició és molt interessant, encara que trobem a faltar certa organització en el recorregut i alguna explicació inicial que contextualitze el que hi veurem. Al Museu de l’Almodí, també podreu admirar peces meravelloses de la seua col·lecció, com la creu de terme del segle XV, una pica àrab, una mostra de retaules medievals i, com no, Felip V cap per avall.

Blai Bellver va fundar a Xàtiva la impremta que porta el seu nom, al voltant de l’any 1830 i que continua fins als nostres dies com a Mateu Impressors. A més d’excel·lir en l’art de la impressió, Blai Bellver va ser escriptor, editor de premsa, home de negocis amb gran vista comercial, polític i, per damunt de tot, un ciutadà convençut que l’avanç de la tècnica i la cultura faria millor la vida de les persones. I tot açò en un període històric convuls, amb revolucions, colps d’estat, restauracions i repúbliques que s’hi succeïen sense aturador.

La seua impremta va incorporar les màquines més modernes i l’organització més racional per aconseguir ser reconeguda com una de les punteres de l’Estat espanyol, amb un nivell de qualitat comparable a la resta d’Europa. Per exemple, una ullada al seu catàleg de tipografies (que farà la delícia dels curiosos en la matèria) ens farà adonar-nos que incorporava les últimes novetats al mateix temps que es troben a Londres o a París. De fet, eixa elevada qualitat i eixe gust per la faena ben feta va fer que, des del seu taller de Xàtiva, s’escamparen per tot l’estat i també per Alemanya, França o Anglaterra els seus treballs impresos. En concret, Blai Bellver va ser impressor de cartipassos per a l’aprenentatge de la cal·ligrafia, que foren l’estàndard utilitzat en l’educació a mitja Europa.

Cartipasos

Blai Bellver va escampar per Europa els seus cartipassos per a l’aprenentatge de la cal·ligrafia…, de la mateixa manera que les agendes que fem a Edicions 96 estan presents a les escoles de tot el país. A nosaltres també ens agrada la faena ben feta i tenim la confiança que la dedicació, la cultura i el progrés ens obri les portes del futur.

A l’exposició podem veure les màquines d’impressió, amb tot l’encant de la primera indústria: enormes estructures de ferro i fusta adornades amb imatges al·legòriques a la prosperitat, la indústria i el progrés. També podem intuir quina era la manera de treballar al taller, a través de fotografies o de les calaixeres per a emmagatzemar els tipus de plom amb els quals s’imprimien uns llibres delicats i harmònics, dels quals també hi ha mostres.

Vist amb ulls de dissenyador gràfic del segle XXI, només podem admirar eixos treballs gràfics d’acabat tan notable, aconseguits amb uns mitjans tècnics podríem dir que rudimentaris. Ara tenim als nostres ordinadors centenars de tipografies, que podem manipular fàcilment, canviar l’interlineat, el kern, la mida… Manipulem la mesura del paper fàcilment, canviem marges, la justificació, la partició de paraules i tots els valors que se’ns ocórreguen. Aleshores cada tipografia s’havia de tenir físicament, i tan sols es podia tenir en unes mides determinades: una tipografia de lectura en mides 8, 12, 14 i 18, per exemple. El nombre de tipografies de què es disposava era molt reduït. Compondre una pàgina era una tasca laboriosa, metòdica, que requeria visió de conjunt i un gran rigor. I amb tot i això, les publicacions acomplien a la perfecció la seua finalitat, ja foren cartells, fulls volants, premsa, publicitat o llibres, cosa que avui en dia de vegades hom no aconsegueix.

Blai Bellver 03

Preciosa màquina d’impressió americana, de finals del segle XIX, amb tot un programa ornamental al·lusiu al progrés, la tècnica i la indústria. Al fons, cartells obra de Blai Bellver.

L’època en què Blai Bellver va viure i treballar va ser una època de canvi de paradigma, d’una societat artesanal a una societat industrial, i ell va saber veure quines eren les possibilitats que oferia la nova situació per adaptar-s’hi. Igual que els temps que vivim també són moments de canvi, tant a nivell social com a nivell professional: de l’era industrial que va inaugurar Blai Bellver a l’era digital, que encara no sabem ben bé com encarar. Només podem fer el que va fer l’impressor de Xàtiva: treballar sempre amb el màxim rigor, coneixent bé la tradició per adaptar-la a les noves situacions i estimar sempre la nostra feina, implicant-nos en la societat en la qual vivim.

DSC_1015

Tindre iniciativa i perfeccionar el nostre ofici. Màxima que adornava la paret del taller de Blai Bellver i que nosaltres fem nostra cada dia.

Si voleu ampliar la informació, llegiu: La imprenta de Blai Bellver. El diseño gráfico y el producto impreso,  d’Antoni Martínez Revert, publicat per Campgràfic, una editorial de referència en temes de tipografia i disseny, instal·lada a València.

Anuncis

OBJECTIU: GUANYAR-SE LA COMPLICITAT DELS LECTORS (II)

Fa unes setmanes vam publicar ací mateix una experiència bloguera que havia posat en marxa la professora Lorena Martí Escandell, amb el seu alumnat de 2n d’ESO de l’IES Marjana de Xiva, a partir de la lectura d’El Franceset, un llibre de Jaume Miquel de la nostra col·lecció «Milanta llibres».

La vàrem voler explicar, aquella iniciativa, com una manera possible per a guanyar la complicitat de lectors i lectores. Ara, en uns dies d’activitats literàries múltiples i diverses, dedicades a commemorar Sant Jordi, setmanes culturals, festes del llibre, Trobades d’Escoles en Valencià, i etcètera, Emili Gascó ens ha volgut explicar una altra d’aquestes opcions que poden motivar a la lectura i, al cap i a la fi, a despertar, o a atiar, l’interès pels llibres. Emili estarà durant tota aquesta setmana a la Biblioteca d’Algemesí, portant a la pràctica la seua manera particular d’animar a la lectura. Si mai teniu ocasió de poder-lo escoltar, no us ho perdeu, perquè el seu poder de convicció és poderós…

Emili Gascó, autor de No m'ho puc creure.

Emili Gascó, autor de No m’ho puc creure.

Per Emili Gascó

Les sessions d’animació lectora estan basades en el misteri i la posada en escena de tot allò que l’auditori veu com a irreal, però que pot arribar a ser versemblant si entra en la complicitat del joc.

Per a posar en escena aquestes qüestions cal plantejar interrogants de fets inversemblants als quals se’ls puguen donar complicitats de validesa. Pensar que les muntanyes desapareixen tots els dies, és un fet increïble, però si el receptor de la notícia, en aquest cas els lectors o escoltadors de les històries, entren en complicitat amb el fet, tot canvia. Allò que semblava irreal, ara pot ser posat en evidència amb el plantejament de qüestions, interrogants als quals cal anar donant solucions lògiques. Per exemple:

—Com es pot fer desaparéixer cada dia les muntanyes i després tornar-les a posar al seu lloc?
—Molt fàcil, això és de caixó, les muntanyes tenen un sistema que les infla i les desinfla cada dia, de manera que així evitem  que hi haja tanta erosió i podem conservar el medi ambient amb millors condicions.
—I què fem amb els arbres?
—Els arbres són recollits a feixos descomunals i portats a uns hivernacles on són guardats durant la nit per a ser replantats durant el dia.

La primera edició de No m'ho puc creure és de l'any 2001. Ara us n'oferim un format renovat, i un contingut revisat, però amb la mateixa capacitat per a connedtar amb els interessos dels joves que, des del primer moment, ha caracteritzat el mestre inquiet i compromès que ha sigut Emili Gascó.

La primera edició de No m’ho puc creure és de l’any 2001. Ara us n’oferim un format renovat, i un contingut revisat, però amb la mateixa capacitat per a connectar amb els interessos dels joves que, des del primer moment, ha caracteritzat el mestre inquiet i compromès que ha sigut Emili Gascó.

I així s’estableix eixa situació inversemblant còmplice de la curiositat del lector, que voldria descobrir o enxampar el narrador en un fet inexplicable.

També faig servir el misteri, les històries de por que tots vivim quotidianament però emmarcant-les en allò que es transforma en divertit i que a la fi hi aporta una explicació lògica que celebrem entre tots. Després faig contar, a la gent que forma part del meu auditori, històries semblants que han viscut i tenen al seu inventari imaginari. Un altre recurs infal·lible són els trucs de màgia elementals amb els quals algunes anècdotes literàries es converteixen en reals i s’hi presencien en directe.

Ah!, i com a devot del meu crack miraculós que és Sant Vicent Ferrer, des de la meua postura d’agnòstic militat, en conte miracles, llegendes i anècdotes que produeixen vivències sorprenents per als lectors i els convide a participar de la imaginació com a eina productora de fantasia.

19Sant-Vicent-ferrer

Representació del conegut com a Miracle de Morella: aquell gràcies al qual el valencià sant Vicent va poder recompondre la criatura que sa mare, alienada, habia esquarterat i guisat com a obsequi per al cèlebre sant.

ENTREVISTA: MARIA JOSEP ESCRIVÀ I MARIA ALCARAZ, AUTORES D’«ÀNGELS DE NATA»

Per Juli Cànoves

«Un àngel cau del cel quan deixes de creure en els teus somnis i en la capacitat de ser feliç; aleshores tot se’n va a terra.»

Són Maria Josep Escrivà i Maria Alcaraz. La primera, l’autora del text d’Àngels de nata; la segona, de les il·lustracions. Dues cares d’una mateixa moneda que comparteixen moltes coses comunes, com per exemple que ambdues estan farcides d’il·lusió davant la publicació d’un llibre deliciós, ple de màgia, fantasia i positivisme. Tant Maria com Maria Josep són saforenques, l’una de Rafelcofer i l’altra del Grau de Gandia. Segurament, per aquest caràcter obert i mariner es van entendre de meravella durant el més de 13 mesos de feina que han tingut per donar forma i il·lustrar el bonic text de Maria Josep. Així doncs, Edicions 96 presenta un llibre molt especial, una obra 100% il·lustrada i preciosa que ens transportarà al món de la il·lusió i la fantasia dels infants, que posarà en valor els nostres escenaris i que ens deixarà reivindicar que la màgia i el sentit positiu de la vida ho poden tot.

A la dreta, Maria Alcaraz Frasquet, autora de les il·lustracions. A l'esquerra, Maria Josep Escrivà, autora del text.

A la dreta, Maria Alcaraz Frasquet, autora de les il·lustracions. A l’esquerra, Maria Josep Escrivà, autora del text. Foto: Alberto Borja

Què suposa per a vosaltres el llibre?
Maria Josep: Jo vaig començar fent contes i després ja em vaig dedicar a fer poesia. En aquest gènere he desenvolupat tota la meua carrera i és on més m’he donat a conéixer. Per això per a mi és molt important haver tornat a fer narrativa. Per a mi, el conte barreja la reivindicació de viure la vida des de les emocions (des d’un punt de vista poètic) amb la possibilitat d’estendre’m narrativament.

Maria: Per a mi és la primera feina gran que faig d’aquestes característiques. En l’actual panorama editorial no és habitual un projecte com aquest de més de vuitanta planes il·lustrades, i per això ha estat un repte, però també perquè havia d’interpretar i posar imatge a les paraules de Maria Josep.

Maria Josep, ¿trobes que Maria ha estat capaç de reflectir les imatges de la història que tenies al cap quan escrivies?
M. J.: Absolutament. El punt d’atreviment i il·lusió que té Maria gràcies a la seua joventut era el que creia que necessitava Àngels de nata. Jo sabia que la tasca no era fàcil, i el meu instint em fa acostar-me a gent que té una creativitat molt semblant a la meua manera de ser. M’agrada molt veure quan una persona creadora fa la seua aportació artística sobre les coses que literàriament faig, i Maria ha sabut reflectir el que jo volia transmetre.

Maria, ¿com vas acarar tu el projecte?
M.: A mi em feia una miqueta de por, perquè la creació és un procés molt difícil. I el que més em preocupava és que ella estiguera contenta, perquè al cap i a la fi, ja tenia la seua feina feta. Abans de començar ens vam reunir, vam estar passejant pel Grau i tot el que Maria Josep em va contar va servir per a il·lustrar els personatges. Va ser molt important tots els detalls i la tendresa que ella posava quan em contava les coses. La realitat és que m’ho va fer molt fàcil. Durant tot el procés vam anar quedant i corregint algunes coses, però ha estat un treball molt congratulant. Va haver molta llibertat, ens vam entendre molt ràpid. Si no ens haguérem entés, amb un any de faena, i quasi 90 planes, hauria estat un procés molt difícil, però ha estat així.

M. J.: Des de la meua experiència professional, trobe que, quan confies en una persona perquè il·lustre el teu text, el que has de fer és donar-li canxa. Deixar que cree, i després, en tot cas, perfilar coses. Maria va tractar amb la mateixa tendresa i estima els personatges que jo volia que s’hi veieren.

Amb l'editora, Dolors Pedrós, i amb Pau Àlvarez, responsable del format i de la maquetació. Dos àngels en persona sense els quals, els de paper, no existirien.

Amb l’editora, Dolors Pedrós, i amb Pau Àlvarez, responsable del disseny i de la maquetació. Dos àngels en persona sense els quals, els de paper, no existirien. Foto: Juli Cànoves

M.: Fins al punt que jo em vaig imaginar el personatge principal d’Aldonça com Maria Josep de menuda. Era com el meu homenatge a ella, per l’oportunitat que m’ha donat amb aquest llibre.

M. J.: Maria diu que és un homenatge, la qual cosa m’arriba al cor, però realment per a mi la història també és un homenatge als meus llocs, als meus espais, la meua escola pública… I tot això també volia que fóra un homenatge a coses com l’educació que jo he rebut, les amistats, els valors…

Com arriba Maria Josep Escrivà a aquest text?
El text, sense dubte, té una part poètica, fins al punt que la història naix d’un petit poema (que apareix al final de llibre) de Marc Granell. Quan jo vaig llegir aquell poema vaig començar a pegar-li voltes al cap. Al cap i a la fi, fer literatura de ficció és crear un nou món perquè no t’agrada el món on vius o necessites crear-te altres espais. Això fa molts anys que va començar i la història ha anat evolucionant poc a poc fins arribar a aquest text. Al remat, vaig arribar a la conclusió que el motiu que desencadena la història, un àngel que cau del cel, esdevé perquè quan un deixa de creure en els seus somnis i en la capacitat de ser feliç, aleshores tot se li’n va a terra, i eixa és la imatge de l’àngel que queia.

Una imatge presa des del jardí de l'església de Sant Nicolau, amb el que es coneix com els 'tinglados' del port al fons.

Una imatge presa des del jardí de l’església de Sant Nicolau, amb el que es coneix com els ‘tinglados’ del port al fons. Foto: Alberto Borja

El Grau de Gandia, l’escenari de la trama, ¿és un personatge més de la història?
M. J.: Sí, sense cap dubte. El port, el barranc de Sant Nicolau, el Molí, que és el carrer del meus pares. Més enllà d’un escenari, aquests llocs formen part activa de la història. Al cap i a la fi, els llocs ens fan ser com som. Els llocs de la nostra infantesa ens fan com a persones.

M.: A més a més, això ara és més necessari que mai. Ara que estan maltractant els nostres espais de la manera com s’està fent. La gent, quan llija el llibre, podrà connectar amb la importància d’eixe context també. Va ser difícil, perquè jo m’havia d’imaginar el Grau d’abans que ara ja no existeix. Jo no he jugat, per exemple, al barranc de Sant Nicolau, per això vam estar passejant i xarrant per allí, de valent.

Dia Internacional del Llibre Infantil

Cartell del Dia Internacional de

Cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2013, obra d’Ashley Bryan

Des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor  danés Hans Christian Andersen, l’IBBY (Organització Internacional per al Llibre Juvenil) promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, per tal que elaboren el missatge adreçat a tots els xiquets i xiquetes, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promoga la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.

Enguany ha sigut el torn de la secció nord-americana, amb el cartell d’Ashely Bryan que podeu veure ací dalt i el següent missatge de Pat Mora (que us mostrem ací traduït per Jordi Ferré i Ybarz).

Llegim junts, tu i jo.
Veiem que les lletres formen paraules
i les paraules es converteixen en llibres
que estrenyem entre les mans.

Sentim xiuxiuejos
i rius bulliciosos a les seves pàgines,
óssos que canten
gracioses melodies a la lluna.

Entrem en misteriosos castells
i de les nostres mans pugen fins als núvols
arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen
i nens que atrapen les estrelles.

Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l’alegria als llibres.