Fa 20 anys que a Edicions 96 editem agendes escolars. Per a nosaltres, des del primer dia, les agendes són alguna cosa més que un complement escolar d’aparença bonica. Volem que siguen una eina didàctica útil, amb un disseny acurat que renovem d’any en any, amb un tractament lingüístic impecable, amb aportacions literàries i referències culturals que hi incorporem, a manera de senzills recursos lúdics que puguen fer més amé el dia a dia al professorat i a l’alumnat. I encara, a banda de tot això, Edicions 96, a través de les seues agendes, ha donat suport a Escola Valenciana i al projecte educatiu i de compromís amb el País que Escola Valenciana representa.
Els motius de l’agenda de Primària per al curs 2016-2017 recreen les diverses edats de l’ésser humà i, de retop, el pas del temps. El disseny és de Pau Àlvarez.
Vint anys fent agendes i, tanmateix, tot i l’experiència i la veterania, i en contra del que es podria pensar, cada curs dediquem més esforços a arribar als centres escolars i les complicacions són majors. Escoles i instituts. Cada any una miqueta més. Els motius són diversos, però tots ells ens han arribat derivats, en un principi, d’una època de crisi que ha castigat, especialment, el món dels llibres i de l’educació. No parlem exclusivament de la crisi econòmica, encara que també. Per començar, l’any 2012, el material escolar va haver de suportar un increment de l’IVA des del 4% al 21%. El material escolar i, en conseqüència, les empreses que hi treballem. Edicions 96 va empomar el colp, va rebaixar el preu base i va mantenir així el preu de venda al públic. Sense alterar per això ni un gram de la qualitat final del producte. Ni tampoc dels nostres principis educatius, compromesos, solidaris, lingüístics, etcètera.
Portada de l’Agenda de Secundària d’Edicions 96. El disseny és de Pau Àlvarez.
I varen arribar les empreses que ofereixen preus més barats (en alguns casos, parlem només de cèntims) i productes d’una qualitat molt qüestionable. I la crisi —ja ho hem dit— que no era només econòmica, va fer que hom —amb “hom” ens referim, generalitzant de manera injusta, a pares i mares d’AMPA, sobretot—, que hom perdera de vista els criteris de qualitat, de sensibilitat, d’autenticitat, d’ètica professional, i de compromís amb la nostra escola, amb el nostre país i amb la nostra llengua. Tot plegat.
Avui recordàvem a l’editorial que, fa dos anys, aproximadament, es va establir a Facebook un intercanvi d’opinions al voltant, justament, d’aquesta crisi, d’aquesta devaluació que té ben poc a veure amb l’economia. Presentàvem en un post les agendes del curs 2014-2015 i aleshores, una companya que treballa, des d’una acadèmia de Dénia, amb estudiants de totes les edats, encetava així el debat:
—Cada cop veig més agendes als xicons sense cap personalitat. No posa editorial i juguen d’una manera estranya les dos llengües. I les donen les escoles!! Què està passant?
Des de l’editorial, vam respondre:
—Els ho hauríem de preguntar als qui les compren […]. Nosaltres mantenim el disseny propi, la línia exclusiva en valencià, la cura en la correcció lingüística, la personalització de cada centre, el treball amb materials de proximitat…
—Es que a mi eixa misèria en uns temes tant bàsics m’entristeix. Els mateixos alumnes es queixen —insistia la contertuliana feisbuquera.
I aleshores s’hi va incorporar una altra companya de gremi, mare de dues persones en edat escolar:
—Si els mateixos alumnes es queixen, si les pàgines es desencolen del llom, si els pares sabem que estan fetes sense respectar el medi, si no enriqueixen cada cantó amb una dita nostra, amb un vers, amb un refrany… Cal parla amb l’AMPA.
Portada de l’Agenda Dia a Dia, dissenyada per Josep Olaso.
A la qual cosa, la primera interlocutora afegeix:
—Dóna la casualitat que escoles que en l’agenda reflexen un ideari més elaborat i basat en principis de la psicologia i la pedagogia tenen l’agenda d’edicions 96. La que cite en concret és pública […]. La comunitat educativa es va fent i encara sabent que no hi ha una relació ideal mestres-pares uns fan els altres. Un detall del que pot significar comprar de baratillo les eines que usen els nostres fills/alumnes. A l’agenda dient-me «de baratillo» demanen el nom de la mare i el pare; en l’altra, a qui cal avisar en cas d’urgència. Total, una de les meues alumnes (sóc mestra autònoma i faig reforç escolar ) no té pare i amb la seua innocència (9 anys) havia escrit: «no en tinc»… El respecte a l’alumne comença perquè tinguem sensibilitat per uns temes que socialment estan canviant.
A pesar que els temps són complicats, i a pesar de tants obstacles, a Edicions 96 continuem treballant fidels als nostres principis, sense renunciar a l’exigència a què la nostra professionalitat ens obliga. I volem agrair a totes les escoles, i a totes les associacions de mares i pares d’alumnes que continuen confiant en les nostres agendes, la decisió de compartir amb Edicions 96 aquests 20 anys d’agendes, que són vint anys de voler treballar per la nostra escola i pel nostre país. Des de la consciència i des de la responsabilitat.
96milmotsmés 