Tant que tapa una teulada…

Portada dissenyada per Pau Àlvarez López

La frase inacabada del títol tanca el llibre d’Anna Oliver Borràs: Parlem d’amor? Tu tries. Forma part d’una dita popular que, completa, fa: “Tant que tapa una teulada, més tapa una dona honrada”. Ai, el moralisme sexista del nostre refranyer!

Anna Oliver Borràs, entre altres coses, és advocada en exercici des de fa més de vint anys i membre fundadora de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira-AJUDA, i una de les impulsores del projecte Sòriques, que aglutina diferents associacions feministes. Ha participat en nombroses activitats dirigides a la prevenció de la violència de gènere, especialment entre la gent jove, la qual cosa l’ha motivada a escriure aquest llibre, que aspira a ajudar a detectar una relació tòxica i els perills que comporta.

Amb aquestes dades volem dir que Anna és una dona de les que fa un servei important a la societat, i el seu llibre, un llibre útil. No un llibre de literatura en si, o almenys no entès de manera convencional, i sí un llibre que, on, a través de la recreació d’una relació de parella, de la vida quotidiana de Soledat i de Pau, s’hi plantegen una sèrie de situacions fictícies, de casos i de coses, de comportaments, d’accions i de reaccions (o d’intents de reacció) per tal que els lectors i les lectores siguen capaços de detectar i identificar allò que se’n diu una relació, una convivència tòxica, no una convivència entre iguals, sinó una relació de subjugació, de sotmetiment d’un / una a l’altre.

Anna Oliver. Imatge extreta de la xarxa. Ara caiem que, entre aquesta fotografia i la portada del llibre hi ha alguns elements en comú…

Però Anna no dóna al seu públic lector les claus per resoldre el conflicte, no en facilita una solució unívoca i infal·lible. L’autora hi exposa, planteja i obri camins, vies de relació, traça línies narratives que els lectors i les lectores poden anar escollint, a l’estil dels llibres de “Tria la teua pròpia aventura”, perquè la consciència a l’hora de prendre decisions i la pròpia capacitat de decidir i d’actuar de cadascú és tant o més important com les decisions que aquest algú pren.

Triar la manera de viure amb algú, replantejar relacions, reconduir-les o aturar-les a temps hauria de dependre, exclusivament, de la decisió de cadascú, o no…? I si ens equivoquem, sempre hi ha, afortunadament, la possibilitat de corregir. O no…? Però en la vida del dia a dia, i en la manera d’entendre aquestes relacions entre adolescents i joves, quines marques, pistes, senyals hi ha que ens indiquen que alguna cosa no funciona bé? Ho tenen (ho tenim) quasi tot en contra: la publicitat, els estils superficials i apressats de vida, l’empobriment en la manera de comunicar-nos, la societat de consum, la conveniència a perpetuar estereotips de submissió en la dona… Les pors i les inseguretats que la pròpia societat i els qui la “dirigeixen” ens imposen, la tendència al conservadorisme… Ufff… No acabaríem mai!

Públic en la presentació de Parlem d’amor? Tu tries, a la Casa de Cultura de Burjassot, el dia 16 de febrer de 2017.

Tenim encara, a pesar d’això, possibilitats i criteris per aconseguir que la  confiança i el respecte entre iguals siga el que marque i caracteritze una relació sana de parella? Sí, segons la tenacitat d’Anna, i segons el convenciment amb què presenta aquest llibre on s’aposta per les relacions que fan créixer i pel treball a favor de l’estima, però sense renunciar a la pròpia llibertat.