Comença el curs per a Secundària també, en unes condicions i amb unes intencions per part de política educativa no gens falagueres per a l’ensenyament públic (a ningú no ens ve de nou, això). I ens ha semblat molt oportú reproduir ací un article d’Evarist Donet Donet, professor que exerceix la teua tasca a l’IES Joan Fuster de Bellreguard, i un docent que des de fa anys aborda les preocupacions derivades del fracàs escolar i reflexiona i treballa per intentar comprendre-les, des d’una òptica global no exempta de crítica, i d’autocrítica; i sobretot, intenta donar-los solució des de la seua tasca educadora del dia a dia.
Per això, per aquesta aportació positiva del professor Donet, us recomanem que llegiu l’article que enllacem a continuació. I aprofitem per desitjar-vos molta sort i l’energia i el coratge necessaris per fer front al curs que comença.
«…després de diverses reformes del sistema educatiu en l’etapa democràtica, pareix que molt poc s’hi ha avançat; probablement, fins i tot, la realitat que observem en l’actualitat encara és pitjor. I, pel que sembla, la LOMQE tampoc no millorarà la situació, si més no en l’ensenyament públic, en aquell que ha de garantir el dret constitucional de tots els ciutadans a rebre una educació de qualitat. L’objectiu és incitar el lector a la reflexió i a l’autocrítica, com a estudiant, docent, ciutadà de base o governant, sobre el greu problema del fracàs escolar en l’Educació Secundària.»
Cliqueu ací per continuar llegint «El fracàs escolar en l’educació secundària: anàlisi de la situació i propostes de millora».
Imatge extreta de L’Avenc. Revista d’investigació i assaig de la Valldigna, núm. 7, segona època, Mancomunitat de la Valldigna, març de 2013, pp. 22-28, on s’ha publicat l’article d’Evarist.
«L’experiència m’ha demostrat que el principal problema de la majoria dels estudiants és que estan mancats d’estímuls per a estudiar i que, quan els troben, no saben com fer front al seu treball; de la mateixa manera, no saber estudiar els fa perdre interés per l’educació docent. Per aquesta raó, fa alguns anys, em vaig sentir moralment obligat a ensenyar als meus alumnes allò que l’Administració no contemplava als plans d’estudi: una tècnica de treball que resultés eficaç […] perquè en un debat tan candent, i en algunes ocasions acalorat, com és el de la qualitat de l’ensenyament i el fracàs escolar, ningú no s’ha plantejat encara que és impossible aconseguir l’objectiu desitjat si no s’ensenya els infants i els adolescents a estudiar, a exercir la que serà la seua professió, de manera obligatòria, fins els setze anys.»
Extret del llibre Vols aprendre a estudiar? Practica la tècnica de l’esquematització, Edicions 96, p. 11.
96milmotsmés 