Ismael Sempere i Elies Barberà, guanyadors del Certamen Marc Granell Vila d’Almussafes 2018

El dia 27 d’abril es va celebrar el lliurament del XXII Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes. Els poetes guanyadors són Ismael Sempere, amb el recull Pan de luna, i Elies Barberà, amb Orestes a Newtown. Com que encara ha de passar un any fins que es publiquen les dues obres a la col·lecció «Razef» de poesia d’Edicions 96, hem demanat permís als autors per reproduir ací un poema de cadascun dels llibres guanyadors:

Una imatge d’Ismael Sempere (esquerra) com a component del grup de teatre Misèria i Companyia. Ismael és d’Alfafara (a la comarca valenciana del Comtat).

HAS sido, durante años, mi pan,
hueso roto por negros esparcidos,
pan agrio, sólo creces en los vientres
fermentado por llantos
y estériles plegarias.
Sólo eres un reflujo de luz yerma,
un espejismo inferior de polvo húmedo
que se refugia entre trapos de sombra,
que no germina si no es en la oscuridad;
(es el calor del vientre
o su oscuridad también?)
te incubaré con obstinación de esperma:
huyendo del huevo huero que me hizo,
buscando sólo la luz del papel virgen,
del puño que se cerrará en el momento justo
para atrapar al pájaro de ala lisiada
que cuando busque el ancho cielo de abril
se encogerá entra cantos de inanición;
eres sólo un reflejo de luz yerma:
el pan que me abastece de silencios,
el pan que me abastece de mañana. Ismael Sempere: Pan de luna, guanyador del Certament de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes 2018 en la modalitat de castellà.

L’escriptor i actor de Xàtiva, la Costera, Elies Barberà, en una imatge extreta de la xarxa.

ORESTES

Drento de tu, siempre has de lebar una tronada de o disierto a punto d’esclatar.
Chusé Inazio Nabarro

I tot seguint el rastre de la mare
t’esmunys com l’anaconda dels pantans
dins l’escoleta de la notorietat.
Com l’anaconda dels pantans: mirada
fosforescent i cap de diamant:
les veus rompent com llamps, assots elèctrics:
«Ombra divina d’Agamèmnon,
màscara d’or, espasa, fletxa, bala…»

I et mou la sang del rèptil
i el rastre de la presa.
I una porta que s’obri
i el cor de crits dels Nens Extraviats.
I crides: «Mare!»
I pitges el gallet, catifa de l’Infern,
i fas valdre el fusell Bushmaster
que a mans la Pàtria et lliurà.
I en el viatge incorregible
de la bala fins l’ànima esglaiada,
sollada, de la mare, definint-te
en la gesta, Adam Lanza, et transfigures
en Orestes, el malfadat. (*)

Elies Barberà: Orestes a Newtown, guanyador del Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes 2018 en la modalitat de català.

(*) Des dels dos vincles que hem inserit als últims versos del poema accedireu a informació amb la qual la lectura del poema es fa més colpidora encara, si això és possible.