Fotos: Pau Àlvarez
Text: Maria Josep Escrivà
Els hàbits de consum han canviat tant que, quasi sempre, hem perdut la referència de quins són els aliments naturals de temporada o quins són els que ja mengem, com si fóra la cosa més normal del món, en qualsevol moment de l’any, encara que no siguen productes de proximitat, ni hagen madurat quan els arriba l’hora. Perquè, pel ritme de vida que portem, o per l’estil de consumisme que quasi ens ve imposat, fem la compra als supermercats que tenim més la vora de casa, o en grans superfícies, que ja obrin pràcticament de nit i de dia. I allà, les fruites, les verdures, les hortalisses hi són d’estiu i d’hivern, quasi sempre les mateixes, envasades, plastificades, inodores, insípides, brillants per fora i molles per dins. Però sempre al nostre abast, ai…
El company Pau Àlvarez és un client assidu del mercat municipal de Carcaixent, i en una de les seues incursions de divendres al matí ha fet aquest reportatge de fotos que és una festa per als sentits i una manera de persuadir i incitar a buscar el mercat o la botiga on puguem trobar els productes de la nostra terra; en aquesta terra privilegiada des d’on podem presumir dels millors productes frescos del camp. En voleu fer la prova? Aneu al mercat i compreu tomaques del terreny, especialment saboroses en aquest moment de l’any. Prepareu una amanida de tomaca amb unes fulles trossejades d’alfàbrega, sal i un bon raig d’oli d’oliva. I sigueu honestos: s’assembla el sabor en alguna cosa a les tomaques que us venen, durant tot l’any, al supermercat de costum? I l’olor?: us imaginàveu que una bona tomaca d’estiu té aquest perfum de casa nostra?
Els avantatges de comprar als mercats són nombrosos: al mateix temps que omplim el rebost, ens hi adelitem amb les olors, amb els colors i, com que solem agafar confiança amb els venedors i les venedores, segur que acabem tastant alguna cirera, algun albercoc, o alguna de les novetats de cada temporada.
I com que hi comprarem només allò que abunda als bancals en cada estació, els preus són més assequibles i, habitualment, més justos. Però, a banda del goig sensitiu i del control de la butxaca, un mercat ens ofereix, als enamorats de les paraules, la possibilitat d’anar descobrint com canvia el lèxic a mesura que els cabassos del camp van omplint-se d’uns productes o d’uns altres: pebres (pebreres, pimentons, bajoques…: depèn de la geografia); xirivies, albergínies, carabasses, carabassetes…, tomaca (tomata, tomato… (?)), carxofes. I alficossos. És poc bonica, la paraula “alficòs”!
I hi ha algunes estampes quotidianes, escenes antropològiques i rètols, amb tanta personalitat com les venedores que regenten la parada, que tampoc no tenen preu.
Qualsevol moment de l’any és bo per visitar els mercats. Però, durant l’estiu, la varietat de productes es multiplica i fruites i verdures acumulen les millors propietats, així és que us serà ben difícil no tornar a casa amb el cabàs ben ple. Què us sembla? I si ens preocupem una miqueta més de la qualitat d’allò que mengem, i al mateix temps regalem al cos els millors plaers sensitius? Així, ja que estem, contribuïm a rendibilitzar el nostre pobre camp maltractat.
Que passeu un bon estiu!