Després d’un llarg procés d’elaboració, per fi ha vist la llum aquest llibre de Rosa Sanchis, Karicies.com. Però aquest llibre no anava de sexe?, guanyador del premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques a l’Escola, l’any 2010.
Es tracta d’un treball d’educació afectiva i sexual basat, en bona part, en el bloc Karici.es, d’on s’extrauen posts i comentaris, ampliats i revisats. El llibre es complementa amb apartats d’informació teòrica i bibliogràfica adreçada al professorat, un per cadascun dels capítols: ‘Educació’, ‘Prevenció’, ‘Amor’, ‘Xics’, i ‘Xiques’. I es tanca amb un apartat d’Activitats que poden ajudar a reforçar la visió i les reflexions que amb què es pot motivar la participació de l’alumnat.
A continuació en transcrivim una petita mostra, extreta d’una entrada titulada “Amors paparra”, inclosa dins del capítol 3, dedicat a l’AMOR:
“[…] També a mi em sona massa allò de la ‘persona adequada’ (i ‘l’amor vertader’, i la ‘mitja taronja’, i la persona que et complete…). I els tòpics sobre les persones homo (els agraden tots/totes), bis (són viciosos/vicioses), trans (estan malalts/malaltes), etc. Són tot maneres de jerarquitzar els plaers i els desitjos, de dir a la gent que el seu cas no és normal, que és passatger, que és millor l’altre.
I no només és perjudicial aquest mal amor perquè jerarquitze, sinó també perquè no cuida allò que té, mentre espera ‘l’amor vertader’, com si l’amor fóra quelcom que ve de fora, aquella fletxa que Cupido et llança de ple al cul, sense que hi pugues fer res.
Sovint es confon el desig amb l’amor i hom pensa que desitjar és estimar. S’han escrit llibres i més llibres intentant definir l’amor. Fins i tot hi ha estudis científics que busquen la química dels cossos i dels desitjos, sense aconseguir trobar-hi res més que això: substàncies que no ens expliquen massa cosa. Jo no tinc tampoc una bona definició de l’amor: solament intuïcions. I la meua intuïció em diu que, per aspirar a grans coses, cal començar primer per estimar les petites. I les petites són, per exemple, les nostres amistats, diferents i diverses, i totes les persones amb les quals ens relacionem emocionalment i sexualment. Podem tenir una única nit de sexe amb algú i tractar aquesta persona amb amor, amb respecte amorós, i no com un objecte de consum o com algú que simplement passava per allí, perquè això és “amor de paparra” i no amor de persones. Mentir per tal d’aconseguir sexe és també un mal amor. I suportar situacions de maltractament perquè estem “enamorades” i qui ens maltracta, en realitat, ‘ens estima’ (‘no parles amb el teu ex‘, ‘no et poses eixa falda, que pareixes una puta’, ‘esborra del msn tots els tios‘…) això és també un mal amor que no mereixeria rebre aquest nom.
I d’aquesta manera, estimant bé, les persones anem canviant el món.”
[Publicat a Karicies.com, p. 101]
96milmotsmés 