Monthly Archives: Agost 2013

LA PARAULA D’UN HOME. SOBRE ‘EL GEPERUT DEL BUIXCARRÓ’, DE VICENT SANXIS

Per Josep Bertomeu Moll

El geperut del Buixcarró i altres contes, seguit d’El tresor del vereder, un volum de relats escrits per Vicent Sanxis i editats per Edicions 96, és un homenatge a l’enyor dels temps passats. Uns temps en què la paraula d’un home valia més que qualsevol tresor.

En aquests dies que vivim ara, el recull de contes que ha escrit Vicent Sanxis se’ns presenta com una lectura necessària i actual, a pesar de plantejar-se formalment amb un llenguatge tradicional (sense cap dubte per decisió expressa de l’autor). I és necessària perquè propicia les comparacions entre unes formes de vida i unes altres, així com entre uns llenguatges i altres. I també perquè ens recorda, als que ja tenim bastants anys a l’esquena, quins foren els nostres orígens i quina ha estat la nostra capacitat de desmemòria i desarrelament.

El geperut del Buixcarró forma part de la col·lecció «Milanta llibres». I·lustracions: Pepa Úbeda

El geperut del Buixcarró forma part de la col·lecció «Milanta llibres». I·lustracions: Pepa Úbeda

Per totes les pàgines dels contes s’estén una atmosfera especial: les diferents professions, oficis i feines, que habitualment s’executaven bé i amb l’amor propi del que sap fer alguna cosa. Una atmosfera que desprèn molta tendresa i ens endinsa en un món desaparegut, que ja no tornarà mai més. Un món que fou nostre quan escoltàvem les contalles dels nostres avis, transmeses oralment de generació en generació, i que ens transporten a uns temps poblats per sirenes, pescadors, pastors, herbolaris, gegants, moros descendents d’antigues famílies provinents de l’Antic Egipte, etc., etc.

L’evocació d’eixe món que també fou nostre i que ara enyorem (encerclats per un malson aliè), i la prosa informada i humil de Vicent Sanxis són els elements principals que expliquen la meua opinió: El geperut del Buixcarró i altres contes, així com El tresor del vereder conformen un llibre que cal llegir, i una experiència de la qual cal gaudir. Una experiència que, a la fi, ens ajudarà a preservar la nostra salut mental.

Vídeo elaborat per Juli Cànoves, al terme de Barxeta. Amb la serra de Buixcarró de fons entre la Safor, la Costera i la vall d’Albaida.

Anuncis

VILAFRANCA. UN MAR DE PEDRA SECA A MIL METRES D’ALTITUD

Aquest cap de setmana d’agost tenim una cita ben bonica a Vilafranca dels Ports. La bona excusa és l’aparició i presentació en societat del llibre Vilafranca. Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud, l’autor del qual és Paco Tortosa, un dels pioners del cicloturisme a l’Estat espanyol, i un expert innovador en les maneres d’apropar-se als paisatges i al nostre patrimoni cultural i natural. Acompanya aquest macrollibre, de 500 pàgines i més de 1.800 fotografies, un magnífic mapa elaborat per Pau Fuster, del Tossal Cartografies, que, a més del treball de fixació rigorosa dels llocs, suposa una aportació lingüística i toponímica d’incalculable valor.

Portada del llibre. Foto de Paco Tortosa. Disseny de Pau Àlvarez.

La convocatòria és doble: dissabte 10, a les 11.30 h, s’inaugura, a l’Ajuntament Antic, l’exposició Masovers que hi habiten. Cartografia amb una nova mirada. Diumenge 11, a les 19 h, es presenta el llibre i el mapa a la Sala Carles Pons de la Casa de la Cultura.

Aquestes són les «Paraules de l’autor» amb què ell mateix, el geògraf Tortosa, ha introduït el llibre:

Fa poc més d’un any, si més no, que passege a peu i amb bicicleta per la vila i el terme de Vilafranca. Aquesta obra és el resultat d’aquestes passejades tranquil·les per atendre l’encàrrec que generosament em féu l’Ajuntament.

Vista parcial de Vilafranca des de la Vega.

El viatge, durant les quatre estacions de l’any, és la meua mirada personal i actual sobre Vilafranca, concebuda des de l’òptica d’un geògraf que a l’inici del segle XXI s’acosta a la vila industrial per excel·lència dels Ports. He intentat captar tot el que m’ha estat possible amb la càmera de fotos, a més de plasmar en textos el que he observat, el que m’ha contat la gent del carrer, als masos i entre boscos i barrancs de vertigen… Ho he completat amb la bibliografia vilatana i els seus paisatges i patrimoni. En definitiva, he intentat enllestir una crònica viatgera reflexiva, crítica i apassionada de la Vilafranca actual. A manera d’una foto fixa sobre la vila i el terme a cavall dels anys 2012 i 2013. Cobert per la mirada d’un geògraf paisatgista que treballa des de fa anys en l’ordenació del territori i la conservació del medi ambient.

Paret de pedra seca amb aleró camí del mas de Montserrat

Paret de pedra seca amb aleró camí del mas de Montserrat.

Benvingudes i benvinguts a Vilafranca, a les ribes i voreres del riu Montlleó i a la rambla de les Truites, als encontorns vertiginosos del barranc de la Fos, al recer històric de la plaça de l’Església, al portal de Sant Roc, als mosaics de camps emmarcats per la pedra en sec, als horts i fonts de la Teuleria… Bona estada i bon passeig, amics, per la vila entre meravelloses mostres d’arquitectura modernista i medieval. Passegem per terres de muntanya increïbles, per territoris que semblen un mar de pedra seca a més de mil metres d’altitud.

En aquest recull de paraules impreses, fotografies benintencionades i cartografia aclaridora de vells i nouvinguts camins, he apostat per una obra que pretén fer divulgació científica a través de la crònica d’un viatger. He pretès aconseguir que la visita pausada de qualsevol visitant de Vilafranca per l’amplíssim terme municipal, esdevinga profitosa i emocionada. He pensat que el contingut d’aquesta crònica viatgera s’havia d’estructurar en un grapat de passejades per a recórrer i gaudir a peu o amb bicicleta, és a dir, de manera no motoritzada, els paisatges i la cultura que l’envolten. Us propose descobrir de forma reflexiva, renovada i respectuosa, el patrimoni de Vilafranca actual i històric, dins el context del turisme cultural i naturalista, que és com dir sostenible.

Al llibre: «Tardor al voltant del camí que baixa fins al molí de Pitarch.»

Al llibre: «Tardor al voltant del camí que baixa fins al molí de Pitarch.»

Aquesta obra pretén oferir al visitant un enfocament que s’aparte dels mètodes de treball i de la filosofia de contingut de moltes publicacions caracteritzades per un llenguatge neutre i merament descriptiu. En aquest sentit, no es tracta tan sols de donar a conèixer els valors patrimonials de Vilafranca i d’explicar-los sinó d’incloure i propiciar una sèrie de reflexions i valoracions mediambientals, de qualitat de vida i paisatgístiques, més d’acord amb les noves sensibilitats culturals i d’oci naturalista que comencen a despuntar entre els viatgers de la societat actual. Una societat que cada vegada més valora els recursos naturals i culturals poc massificats, que conservem íntegres o en part les arrels culturals del temps passats. Aplicats aquests mètodes de valoració del patrimoni i el medi, l’obra analitza els problemes i reflexiona sobre el mediambient i la pèrdua de qualitat de vida que pateix Vilafranca i el seu entorn, derivats de l’activitat humana i la construcció d’infraestructures, les quals apareixeran barrejades amb la descripció dels valors culturals, paisatgístics i ambientals.

Ovelles al mas d'Asnar.

Ovelles al mas d’Asnar.

Aquest plantejament metodològic d’ordenar la informació en passejades junt a les reflexions incloses, pot fer d’aquest projecte una eina pedagògica de base per a ús dels educadors.

A les mans teniu el resultat final d’un treball de camp i d’una llarga etapa de la meua experiència vital fruit d’un any passejant per la vila i el seu terme. Les llacunes informatives i d’altres defectes formals i de contingut resulten difícilment evitables. Demane comprensió i dispensa per les omissions i errors abans que comenceu a passejar per Vilafranca a través de les cinc passejades que us suggerisc. Que tingueu un bon viatge per terres vilafranquines el més assossegat, poètic i sensual possible.

Paco Tortosa

Tarja presentació Vilafranca

DEFINICIÓ DE L’ESPERANÇA


L’esperança és un rem pintat de verd.

Miren Agur Meabe: Què és l’amor, sinó…?

[versió de M. J. Escrivà]

Encara que la gent d’Edicions 96 —per sort per a nosaltres!— no farem vacances en tot l’estiu, us desitgem que passeu el mes d’agost de la manera que més us plaga: descansant, gaudint de les nits a la fresca, canviant d’aires, visitant racons encantadors, o practicant hàbits sans i atàvics, com ara remullar-vos en un riu de muntanya, en un toll de marjal, o en una bassa tan espectacular com aquesta de la foto:

Bassa del Saragossà, a l’Hort del mateix nom. Partida de la Serratella, Carcaixent. Ribera Alta. País Valencià.

Bassa del Saragossà, a l’Hort del mateix nom. Partida de la Serratella, Carcaixent. Ribera Alta. País Valencià. Foto: Pau Àlvarez López.

En poques paraules: sigueu feliços! Us volem tornar a trobar al mes de setembre, amb energies renovades i amb ganes de seguir batallant per les coses que ens importen.

Edicions 96