Aquest cap de setmana d’agost tenim una cita ben bonica a Vilafranca dels Ports. La bona excusa és l’aparició i presentació en societat del llibre Vilafranca. Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud, l’autor del qual és Paco Tortosa, un dels pioners del cicloturisme a l’Estat espanyol, i un expert innovador en les maneres d’apropar-se als paisatges i al nostre patrimoni cultural i natural. Acompanya aquest macrollibre, de 500 pàgines i més de 1.800 fotografies, un magnífic mapa elaborat per Pau Fuster, del Tossal Cartografies, que, a més del treball de fixació rigorosa dels llocs, suposa una aportació lingüística i toponímica d’incalculable valor.
Portada del llibre. Foto de Paco Tortosa. Disseny de Pau Àlvarez.
La convocatòria és doble: dissabte 10, a les 11.30 h, s’inaugura, a l’Ajuntament Antic, l’exposició Masovers que hi habiten. Cartografia amb una nova mirada. Diumenge 11, a les 19 h, es presenta el llibre i el mapa a la Sala Carles Pons de la Casa de la Cultura.
Aquestes són les «Paraules de l’autor» amb què ell mateix, el geògraf Tortosa, ha introduït el llibre:
Fa poc més d’un any, si més no, que passege a peu i amb bicicleta per la vila i el terme de Vilafranca. Aquesta obra és el resultat d’aquestes passejades tranquil·les per atendre l’encàrrec que generosament em féu l’Ajuntament.
Vista parcial de Vilafranca des de la Vega.
El viatge, durant les quatre estacions de l’any, és la meua mirada personal i actual sobre Vilafranca, concebuda des de l’òptica d’un geògraf que a l’inici del segle XXI s’acosta a la vila industrial per excel·lència dels Ports. He intentat captar tot el que m’ha estat possible amb la càmera de fotos, a més de plasmar en textos el que he observat, el que m’ha contat la gent del carrer, als masos i entre boscos i barrancs de vertigen… Ho he completat amb la bibliografia vilatana i els seus paisatges i patrimoni. En definitiva, he intentat enllestir una crònica viatgera reflexiva, crítica i apassionada de la Vilafranca actual. A manera d’una foto fixa sobre la vila i el terme a cavall dels anys 2012 i 2013. Cobert per la mirada d’un geògraf paisatgista que treballa des de fa anys en l’ordenació del territori i la conservació del medi ambient.
Paret de pedra seca amb aleró camí del mas de Montserrat.
Benvingudes i benvinguts a Vilafranca, a les ribes i voreres del riu Montlleó i a la rambla de les Truites, als encontorns vertiginosos del barranc de la Fos, al recer històric de la plaça de l’Església, al portal de Sant Roc, als mosaics de camps emmarcats per la pedra en sec, als horts i fonts de la Teuleria… Bona estada i bon passeig, amics, per la vila entre meravelloses mostres d’arquitectura modernista i medieval. Passegem per terres de muntanya increïbles, per territoris que semblen un mar de pedra seca a més de mil metres d’altitud.
En aquest recull de paraules impreses, fotografies benintencionades i cartografia aclaridora de vells i nouvinguts camins, he apostat per una obra que pretén fer divulgació científica a través de la crònica d’un viatger. He pretès aconseguir que la visita pausada de qualsevol visitant de Vilafranca per l’amplíssim terme municipal, esdevinga profitosa i emocionada. He pensat que el contingut d’aquesta crònica viatgera s’havia d’estructurar en un grapat de passejades per a recórrer i gaudir a peu o amb bicicleta, és a dir, de manera no motoritzada, els paisatges i la cultura que l’envolten. Us propose descobrir de forma reflexiva, renovada i respectuosa, el patrimoni de Vilafranca actual i històric, dins el context del turisme cultural i naturalista, que és com dir sostenible.
Al llibre: «Tardor al voltant del camí que baixa fins al molí de Pitarch.»
Aquesta obra pretén oferir al visitant un enfocament que s’aparte dels mètodes de treball i de la filosofia de contingut de moltes publicacions caracteritzades per un llenguatge neutre i merament descriptiu. En aquest sentit, no es tracta tan sols de donar a conèixer els valors patrimonials de Vilafranca i d’explicar-los sinó d’incloure i propiciar una sèrie de reflexions i valoracions mediambientals, de qualitat de vida i paisatgístiques, més d’acord amb les noves sensibilitats culturals i d’oci naturalista que comencen a despuntar entre els viatgers de la societat actual. Una societat que cada vegada més valora els recursos naturals i culturals poc massificats, que conservem íntegres o en part les arrels culturals del temps passats. Aplicats aquests mètodes de valoració del patrimoni i el medi, l’obra analitza els problemes i reflexiona sobre el mediambient i la pèrdua de qualitat de vida que pateix Vilafranca i el seu entorn, derivats de l’activitat humana i la construcció d’infraestructures, les quals apareixeran barrejades amb la descripció dels valors culturals, paisatgístics i ambientals.
Ovelles al mas d’Asnar.
Aquest plantejament metodològic d’ordenar la informació en passejades junt a les reflexions incloses, pot fer d’aquest projecte una eina pedagògica de base per a ús dels educadors.
A les mans teniu el resultat final d’un treball de camp i d’una llarga etapa de la meua experiència vital fruit d’un any passejant per la vila i el seu terme. Les llacunes informatives i d’altres defectes formals i de contingut resulten difícilment evitables. Demane comprensió i dispensa per les omissions i errors abans que comenceu a passejar per Vilafranca a través de les cinc passejades que us suggerisc. Que tingueu un bon viatge per terres vilafranquines el més assossegat, poètic i sensual possible.
Paco Tortosa
96milmotsmés 