Hem estrenat pàgina web. A partir d’ara, aquesta serà la nostra finestra identificativa, des d’on podreu conèixer novetats i informació d’interès relacionada amb Edicions 96, consultar qualsevol publicació del catàleg de llibres i d’agendes, dades d’autors i autores, seguir el calendari d’activitats de l’editorial, o accedir a la botiga on line. Esperem, sobretot, que us siga útil i que, si hi teniu cap suggeriment, o necessitat (editorial!) que no hi estiga contemplada, ens ho feu saber.
Nosaltres ens permetrem, en aquest cas, recomanar que feu una ullada a la col·lecció de plaquettes «Razef» (petits quadernets de poesia, assequibles i acurats), tot aprofitant que estem a punt de fer-ne públic el número 24: el recull guanyador del premi Marc Granell-Vila d’Almussafes de l’any 2013. I, si us agrada la col·lecció, i a més a més sou amants de la bona poesia, i a més a més no us en voleu perdre cap títol, us suggerim que feu una ullada a les condicions de subscripció… I aleshores descobrireu que, per un poquet més del que costa un llibre convencional (25 €), amb la subscripció a «Razef» hauríeu adquirit 6 títols (tres obres originals, i tres de traduïdes). Un dels sis exemplars és de franc. Voleu saber de quins títols parlaríem si us hi subscriviu a partir del 17?:
17. Blasfèmia. Janko Polić Kamov. Trad. Pau Sanchis i Ferrer
18. Quadern de sal. Carles Mulet Grimalt
19. Jo, que no he valgut els budells d’un gos. Nadià Anjoman. Versions de Josep Vicent Cabrera
20. Les claus de casa. Pau i au
21. Després del diluvi i altres poemes. Antônio Moura. Trad. Joan Navarro
22. Sala d’espera (premi Marc Granell-Vila d’Almussafes 2012), Iban L. Llop
Ens fa goig, per acabar, reproduir un text, breu i bonic, que el poeta brasiler Paulo Ferraz dedicà a Després del diluvi i altres poemes, del també brasiler Antônio Moura, en traducció de Joan Navarro.
«País de dimensions continentals, el Brasil és un complex fruit de la modernitat, alimentat durant cinc segles per les més diverses cultures, per tant, no ens ha de sorprendre la seua varietat artística nascuda de la seua pluralitat social, cosa que s’evidencia en la seua rica producció literària, el marc inicial de la qual fou escrit en 1500, encara sobre les aigües oceàniques.
»Aquesta riquesa, però, és de tant en tant distorsionada, com si tot es reduís a allò que es produeix a Rio de Janeiro o a São Paulo. La poesia d’Antônio Moura (1963) és la prova que cal mirar altres regions, com Belém do Pará, ciutat entre l’Amazònia i l’Atlàntic. La seua poesia, recollida a Després del diluvi, no ens convida a passejar per un paisatge tropical, ans al contrari ens mena a un viatge pel llenguatge, atès que Moura empra els recursos més radicals per donar suport a un discurs torrencial, tot i que fragmentat o enigmàtic, que articula sota el signe de les aigües un cabalós pensament filosòfic que abraça mites i cosmogonies d’Occident i d’Orient.
La selecció i la traducció són de Joan Navarro.
»Com a resultat, tenim una poesia inventiva i exuberant que, com els rius amazònics en les seues crescudes, arrasa el que es troba al seu davant, desbordant-se, i la seua aparença és la destrucció, però n’és l’essència el renaixement, la fecundació. La seua poesia, ara límpida i ara tèrbola, ara calma i ara violenta, és la causa que noves vides germinen del fang que sobra a la nostra rutina.
»Llibre bilingüe, la traducció de Joan Navarro és excel·lent, ja que es mostra atenta al flux de la llengua portuguesa i a les idiosincràsies de la poètica de Moura, recreant la fertilitat en un altre sòl per a la imaginació del lector. Canvien les llengües, però els corrents poètics són només un.»
Paulo Ferraz
96milmotsmés 