Tag Archives: poesia

Editar poesia: entre la vocació i el risc

 

Per Maria Josep Escrivà

Aprofitaré el títol del debat (*), que em resulta molt suggeridor, per demostrar i reivindicar que, per descomptat, a Edicions 96 publiquem poesia per vocació i això vol dir assumir la part de risc que ens hi pertoca, però només relativament. Ho dic, això darrer, perquè mantenim un ritme de publicacions discret, sempre adaptant-nos a les nostres possibilitats reals, tant humanes com empresarials com de capacitat del mercat.

Per vocació, i assumint una mínima part de risc, i conscients també de la necessitat de publicar poesia. Diria que aquest és el motiu principal que ens obliga a fer-ho, que a Edicions 96 vivim la poesia com una necessitat, i aquest fet ens empeny a no desistir del nostre objectiu com a editorial, que no és més que una mena de compromís (ètic) amb allò que publiquem. Compromís, en diverses línies: de gènere, amb determinats temes socials, compromís amb la llengua, compromís amb el país.

Portada del llibre on s’inclou la intervenció. Edició a càrrec de Germà Colón Domènech, Rosa Agost i Santiago Fortuño. Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, 2017. En podeu llegir una breu ressenya de Carme Pinyana ací.

A Edicions 96 no tenim cap col·lecció de poesia d’aquelles que podríem anomenar convencionals. Som conscients que, amb la capacitat, la veterania, l’experiència, i el catàleg d’altres editorials pròximes, com ara Bromera (a la taula, representada pel company Josep Antoni Fluixà), no podem ni volem competir. No en tenim, de convencionals, però sí que en tenim de singulars, i en aquest fet rau el nostre tret diferencial, pel que fa a les dues col·leccions de poesia que editem:

  1. Col·lecció «Poesia». Així es diu, precisament, la que compta amb volums més extensos. Està formada per publicacions temàtiques, com per exemple la que es titula For sale, o 50 veus de la terra, on una bona part dels textos, produïts expressament per a l’ocasió, denuncien la destrucció del territori, els abusos urbanístics, i clamen per la complicitat afectiva amb el país, amb la terra. A partir d’aquest llibre s’ha posat en marxa un espectacle poètic, fotogràfic i musical que ha rodat per moltes poblacions valencianes. Em detinc en aquest exemple perquè caldria parlar llargament de la conveniència de difondre, a través d’accions artístiques diverses, les publicacions poètiques, que ja compten amb canals de difusió orals, escènics, sonors, etc. que van molt més enllà de l’estricta lectura individual. En l’actualitat, quan parlem de «publicar poesia», no podem deixar de pensar en la importància que ha adquirit l’oralitat, la difusió a través dels recitals i dels espectacles poètics, a l’hora d’expandir l’abast de les publicacions en paper. Crec que no exagere si dic que l’època d’arribar a un llibre de poesia a través, exclusivament, de la lectura íntima, ha passat a la història. O millor seria dir que hi retornem, als orígens de la història, en què la poesia es concebia, primer que res, com una manifestació oral, recitada o cantada.

A la mateixa col·lecció «Poesia», hi podem trobar llibres d’aquells que es publiquen ajudats per l’atzar, i són sorpreses afortunades, com ara la troballa de L’inventari clement de Gandia, un quasi-inèdit de Vicent Andrés d’Estellés que els qui ens hem encarregat de l’edició (Josep Lluís Roig i jo mateixa) vam descobrir a l’Arxiu Històric de Gandia.

I per aportar-hi un tercer exemple digne de menció, una antologia extensa, bilingüe, d’un poeta polonès de nom Tadeusz Różewicz: Udols d’un llop de paper, en traducció de Josep Antoni Ysern Lagarda. El llibre obtingué el Premi Rafel Jaume 2011 a la millor traducció poètica de l’any anterior, dins dels premis Cavall Verd de poesia. A pesar d’això —i potser aquesta és una dada que ens serveix per entendre de què parlem quan parlem de «vocació» a l’hora de publicar poesia—, d’un tiratge inicial de 805 exemplars, en el moment en què prepare aquesta intervenció, a l’editorial tenim comptabilitzats 153 exemplars venuts: manca de difusió? dificultat afegida en el cas de les traduccions de poesia? publicitat insuficient? En el cas de L’inventari clement de Gandia, d’Estellés, d’un tiratge de 1.500 exemplars, se n’han venut al voltant de 830.

  1. Col·lecció «Razef» de poesia, en dos formats: plaquettes (traducció i autors originals) i Premis Marc Granell – Vila d’Almussafes.

Les plaquettes són volums de petit format, amb un màxim de 48-52 pàgines, però acurades pel que fa al disseny, i molt rigoroses en la selecció de títols i d’autors. La qualitat, i també l’exclusivitat és allò que volem que caracteritze la col·lecció. Som crítics amb algunes col·leccions actuals de poesia que publiquen sense filtre de qualitat, ni en els continguts ni en els formats dels llibres. Pensem que això és només una manera de restar credibilitat al gènere i de crear inflació en el mercat, ja tan malmès d’entrada, dels llibres de poesia. Personalment, crec que l’autoexigència, primer com a autors i després com a editors, ha de ser el primer pas a l’hora de decidir-se a publicar.

I per últim, abans d’entrar en el debat que les nostres aportacions prèvies puguen generar, vull reprendre la idea de la necessitat de publicar poesia, amb un exemple crec que il·lustratiu, que encoratja a voler insistir en aquesta vocació editorial: fa uns mesos, l’eurodiputat per la coalició Primavera Europea, el periodista, escriptor, traductor i bon lector de poesia, Jordi Sebastià, va escriure, a partir d’un títol de la col·lecció «Razef», de la polonesa Anna Swir, titulat Una dona de cap a peus, on hi ha algun poema que tracta el maltractament: «En el grup de treball del Parlament Europeu sobre violència contra les dones, el poema «Retorn del marit» [de Swir] va dir més del que qualsevol expert podria apuntar respecte del mateix tema.»

Em permetré llegir el poema a què fa referència Jordi Sebastià, i amb això acabe aquesta intervenció inicial amb la qual m’ha interessat destacar que a l’editorial que represente, Edicions 96, publiquem poesia per vocació, i que aquesta vocació obeeix a una necessitat, a un compromís amb els lectors i amb nosaltres mateixos: el de crear consciència, en el cas de la poesia, gràcies a la major profunditat de reflexió, i a l’impacte que pot generar el llenguatge poètic en totes les seues maneres d’expressió, a través de la lectura íntima o a través de l’oralitat de recitals, lectures en veu alta o espectacles.

RETORN DEL MARIT

Recula
pas a pas.

No l’amagarà la taula,
no l’amagarà el llitet del nen,
no l’ocultarà la paret.

No la protegiran els de darrere de la paret
d’aquell qui es dreça
al llindar.

Anna Swir: Una dona de cap a peus (selecció i traducció de Josep Antoni Ysern), «Razef», Edicions 96, 2015.

(*) Aquest text és el resultat d’haver elaborat ordenadament la meua aportació, en nom d’Edicions 96, al debat titulat «Aspectes d’edició», que tingué lloc el juliol de 2016, en el marc dels cursos d’estiu que la Fundació Gemà colón Domènech organitza a la Universitat Jaume I i on vaig participar al costat de Francesc Bononad (Edicions del Buc) i de Josep Antoni Fluixà (Bromera edicions).

JA SOU SUBSCRIPTORS DE LA COL·LECCIÓ RAZEF?

Hem estrenat pàgina web. A partir d’ara, aquesta serà la nostra finestra identificativa, des d’on podreu conèixer novetats i informació d’interès relacionada amb Edicions 96, consultar qualsevol publicació del catàleg de llibres i d’agendes, dades d’autors i autores, seguir el calendari d’activitats de l’editorial, o accedir a la botiga on line. Esperem, sobretot, que us siga útil i que, si hi teniu cap suggeriment, o necessitat (editorial!) que no hi estiga contemplada, ens ho feu saber.

Nosaltres ens permetrem, en aquest cas, recomanar que feu una ullada a la col·lecció de plaquettes «Razef» (petits quadernets de poesia, assequibles i acurats), tot aprofitant que estem a punt de fer-ne públic el número 24: el recull guanyador del premi Marc Granell-Vila d’Almussafes de l’any 2013. I, si us agrada la col·lecció, i a més a més sou amants de la bona poesia, i a més a més no us en voleu perdre cap títol, us suggerim que feu una ullada a les condicions de subscripció… I aleshores descobrireu que, per un poquet més del que costa un llibre convencional (25 €), amb la subscripció a «Razef» hauríeu adquirit 6 títols (tres obres originals, i tres de traduïdes). Un dels sis exemplars és de franc. Voleu saber de quins títols parlaríem si us hi subscriviu a partir del 17?:

17. Blasfèmia. Janko Polić Kamov. Trad. Pau Sanchis i Ferrer
18. Quadern de sal. Carles Mulet Grimalt
19.  Jo, que no he valgut els budells d’un gos. Nadià Anjoman. Versions de Josep Vicent Cabrera
20. Les claus de casa. Pau i au
21. Després del diluvi i altres poemes. Antônio Moura. Trad. Joan Navarro
22. Sala d’espera (premi Marc Granell-Vila d’Almussafes 2012), Iban L. Llop

Ens fa goig, per acabar, reproduir un text, breu i bonic, que el poeta brasiler Paulo Ferraz dedicà a Després del diluvi i altres poemes, del també brasiler Antônio Moura, en traducció de Joan Navarro.

«País de dimensions continentals, el Brasil és un complex fruit de la modernitat, alimentat durant cinc segles per les més diverses cultures, per tant, no ens ha de sorprendre la seua varietat artística nascuda de la seua pluralitat social, cosa que s’evidencia en la seua rica producció literària, el marc inicial de la qual fou escrit en 1500, encara sobre les aigües oceàniques.

»Aquesta riquesa, però, és de tant en tant distorsionada, com si tot es reduís a allò que es produeix a Rio de Janeiro o a São Paulo. La poesia d’Antônio Moura (1963) és la prova que cal mirar altres regions, com Belém do Pará, ciutat entre l’Amazònia i l’Atlàntic. La seua poesia, recollida a Després del diluvi, no ens convida a passejar per un paisatge tropical, ans al contrari ens mena a un viatge pel llenguatge, atès que Moura empra els recursos més radicals per donar suport a un discurs torrencial, tot i que fragmentat o enigmàtic, que articula sota el signe de les aigües un cabalós pensament filosòfic que abraça mites i cosmogonies d’Occident i d’Orient.

Després-del-diluvi_red

La selecció i la traducció són de Joan Navarro.

»Com a resultat, tenim una poesia inventiva i exuberant que, com els rius amazònics en les seues crescudes, arrasa el que es troba al seu davant, desbordant-se, i la seua aparença és la destrucció, però n’és l’essència el renaixement, la fecundació. La seua poesia, ara límpida i ara tèrbola, ara calma i ara violenta, és la causa que noves vides germinen del fang que sobra a la nostra rutina.

»Llibre bilingüe, la traducció de Joan Navarro és excel·lent, ja que es mostra atenta al flux de la llengua portuguesa i a les idiosincràsies de la poètica de Moura, recreant la fertilitat en un altre sòl per a la imaginació del lector. Canvien les llengües, però els corrents poètics són només un.»

Paulo Ferraz