I ho fem amb el títol Invers, de Consol Martínez Bella (Xàtiva, 1966).
«Poegrafies» és una col·lecció que naix amb el desig de conjugar fotografia i poesia: dos discursos artístics que tants aspectes tenen en comú. Com diu Josep Piera en l’epígraf inaugural: «La fotografia fa amb la llum el que la poesia fa amb les paraules: crea imatges que en ser plasmades sobre un paper esdevenen símbols».
Portada i disseny de col·lecció: Pau Àlvarez López
Invers transcorre entre dues vies paral·leles en un viatge cap endins. Paraula i imatge juguen a desdibuixar les fronteres; de vegades, l’una pren el gest de l’altra. Fan camí des del paisatge extern fins a l’intern. La mirada vagareja, en la primera part, amb imatges on l’aigua és element de creació, on no som res i som part de tot.
en el mirall fràgil de l’aigua
la imatge que el vent
esborra
En la segona, la distància entre l’interior i l’exterior s’acurta i esdevé la drecera que recorrem, inevitablement, per no fer massa indigerible la mirada cap endins.
no ser
ni arrel ni branca
només saba passatgera
os despullat
metàfora descarnada
de l’inevitable
En la tercera part, ens aproximem, tant com ens permeten els ulls i el llenguatge, a l’espai més íntim de l’existència: allà on és difícil accedir sense por, on les ferides i els dubtes romanen quasi inalterables a pesar del temps i de l’intent d’acceptar els nostres límits.
analogies perverses
geometria crassa
de pues
càlcul
de pors
CONSOL MARTÍNEZ BELLA, sobre si mateixa:
llicenciada en filosofia, tot i que no en vaig traure res en clar
de professió, encara no ho he decidit
de vegades escric versos i faig fotos, però no sóc ni poeta ni fotògrafa, això sí, ambdues coses les faig amb molt d’entusiasme
vaig tindre la sort de guanyar el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de l’Ajuntament de Sagunt, l’any 2003, amb el poemari Interludi
i el premi de poesia de Santa Perpètua de Mogoda, l’any 2008, amb Interval
96milmotsmés 