Tag Archives: Josep Piera

Estrenem col·lecció: «Poegrafies», paraula i imatge en paral·lel

 

I ho fem amb el títol Invers, de Consol Martínez Bella (Xàtiva, 1966).

«Poegrafies» és una col·lecció que naix amb el desig de conjugar fotografia i poesia: dos discursos artístics que tants aspectes tenen en comú. Com diu Josep Piera en l’epígraf inaugural: «La fotografia fa amb la llum el que la poesia fa amb les paraules: crea imatges que en ser plasmades sobre un paper esdevenen símbols».

Portada i disseny de col·lecció: Pau Àlvarez López

 

Invers transcorre entre dues vies paral·leles en un viatge cap endins. Paraula i imatge juguen a desdibuixar les fronteres; de vegades, l’una pren el gest de l’altra. Fan camí des del paisatge extern fins a l’intern. La mirada vagareja, en la primera part, amb imatges on l’aigua és element de creació, on no som res i som part de tot.

en el mirall fràgil de l’aigua
la imatge que el vent
esborra

 

En la segona, la distància entre l’interior i l’exterior s’acurta i esdevé la drecera que recorrem, inevitablement, per no fer massa indigerible la mirada cap endins.

no ser
ni arrel ni branca
només saba passatgera
os despullat
metàfora descarnada
de l’inevitable

 

En la tercera part, ens aproximem, tant com ens permeten els ulls i el llenguatge, a l’espai més íntim de l’existència: allà on és difícil accedir sense por, on les ferides i els dubtes romanen quasi inalterables a pesar del temps i de l’intent d’acceptar els nostres límits.

analogies perverses

geometria crassa
de pues
càlcul
d
e pors

 

CONSOL MARTÍNEZ BELLA, sobre si mateixa:

llicenciada en filosofia, tot i que no en vaig traure res en clar
de professió, encara no ho he decidit
de vegades escric versos i faig fotos, però no sóc ni poeta ni fotògrafa, això sí, ambdues coses les faig amb molt d’entusiasme
vaig tindre la sort de guanyar el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de l’Ajuntament de Sagunt, l’any 2003, amb el poemari Interludi
i el premi de poesia de Santa Perpètua de Mogoda, l’any 2008, amb Interval

 

 

Anuncis

JOAN BROSSA I JOSEP PIERA: POEMES OBJECTE I OBJECTES FETS POEMA


Per Maria Josep Escrivà

 

http://www.syl.es/magazine/

Imatge extreta de SYL Magazine

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) és, possiblement el poeta més complet, més original i provocador de tota la història de la literatura catalana; si més no, el primer en el seu gènere. A la pàgina de la fundació que porta el seu nom, llegim: «En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren “cares d’una mateixa piràmide”.»

La Fundació Joan Brossa ens va autoritzar, en el seu moment, a reproduir aquests poemes en la nostra Agenda de Secundària per a aquest curs 2014-2015, la qual cosa agraïm sincerament. Des de la pàgina web de la Fundació podreu accedir a un bloc educatiu molt interessant, Laberints brossians, que acosta de manera participativa a l’obra d’aquest poeta insòlit.

La clau de la clau, 1989

Joan Brossa: «La clau de la clau», 1989.

A tu, qui
siguis, t’invito a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

setembre de 1961

Joan Brossa: Els ulls i les orelles del poeta (1961)

 

 

 

 

 

Josep Piera  (Beniopa, la Safor, 1947) és, en paraules extretes de la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) un escriptor de trajectòria literària que «fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l’assaig i la poesia. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70.» L’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va dedicar la II Jornada sobre els escriptors valencians actuals l’any 2011. Les actes, amb articles variats i interessants, es poden consultar ací. És, des de l’any 2010, Fill Predilecte de Gandia. Amb el llibre anomenat El somriure de l’herba, va guanyar el Premi Carles Riba de poesia l’any 1979.

Foto de Tània Castro extreta de la xarxa.

Foto de Tania Castro extreta de la xarxa.

A través del motiu inspirador de la màquina d’escriure, que fou una eina indispensable per a qualsevol persona de lletres fins fa només vint o trenta anys, abans de l’aparició dels ordinadors, hem fet que Brossa i Piera es trobaren en les últimes pàgines de l’Agenda de Secundària d’Edicions 96.

La màquina d’escriure
un pot de terrissa amb un ramell de llapisseres
un feixet de papers, manuscrits de l’oblit
una paret per fons
un rellotge aturat damunt la barana
una tauleta amb un cresol inútil
la lleu fotografia d’un conegut miracle
el cendrer lluny i net.

Tecleges tot açò com qui fa cants d’amor
i amb paraules precioses designa l’estimada.

Josep Piera: El somriure de l’herba (1980)

 

Contes,1986

Joan Brossa: «Contes», 1986.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© del text i les imatges de d’obres de Joan Brossa: Fundació Joan Brossa, 2014.

Procedència dels poemes:
«Poema», d’Els ulls i les orelles del poeta (1961). Dins Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell. Esplugues de Llobregat: Ed. Ariel (col. Cinc d’Oros, 7), p. 585.

Poema objecte «La clau de la clau», 1989. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 366.

Poema objecte «Contes», 1986. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 228.

© del poema de Josep Piera: l’autor

Procedència: El somriure de l’herba [1980], dins Dictats d’amors. Poesia 1971-1991. Barcelona: Edicions 62, 1991.