Per Maria Josep Escrivà
Imatge extreta de SYL Magazine
Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) és, possiblement el poeta més complet, més original i provocador de tota la història de la literatura catalana; si més no, el primer en el seu gènere. A la pàgina de la fundació que porta el seu nom, llegim: «En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren “cares d’una mateixa piràmide”.»
La Fundació Joan Brossa ens va autoritzar, en el seu moment, a reproduir aquests poemes en la nostra Agenda de Secundària per a aquest curs 2014-2015, la qual cosa agraïm sincerament. Des de la pàgina web de la Fundació podreu accedir a un bloc educatiu molt interessant, Laberints brossians, que acosta de manera participativa a l’obra d’aquest poeta insòlit.
Joan Brossa: «La clau de la clau», 1989.
A tu, qui
siguis, t’invito a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
setembre de 1961
Joan Brossa: Els ulls i les orelles del poeta (1961)
Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és, en paraules extretes de la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) un escriptor de trajectòria literària que «fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l’assaig i la poesia. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70.» L’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va dedicar la II Jornada sobre els escriptors valencians actuals l’any 2011. Les actes, amb articles variats i interessants, es poden consultar ací. És, des de l’any 2010, Fill Predilecte de Gandia. Amb el llibre anomenat El somriure de l’herba, va guanyar el Premi Carles Riba de poesia l’any 1979.
Foto de Tania Castro extreta de la xarxa.
A través del motiu inspirador de la màquina d’escriure, que fou una eina indispensable per a qualsevol persona de lletres fins fa només vint o trenta anys, abans de l’aparició dels ordinadors, hem fet que Brossa i Piera es trobaren en les últimes pàgines de l’Agenda de Secundària d’Edicions 96.
La màquina d’escriure
un pot de terrissa amb un ramell de llapisseres
un feixet de papers, manuscrits de l’oblit
una paret per fons
un rellotge aturat damunt la barana
una tauleta amb un cresol inútil
la lleu fotografia d’un conegut miracle
el cendrer lluny i net.
Tecleges tot açò com qui fa cants d’amor
i amb paraules precioses designa l’estimada.
Josep Piera: El somriure de l’herba (1980)
Joan Brossa: «Contes», 1986.
© del text i les imatges de d’obres de Joan Brossa: Fundació Joan Brossa, 2014.
Procedència dels poemes:
«Poema», d’Els ulls i les orelles del poeta (1961). Dins Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell. Esplugues de Llobregat: Ed. Ariel (col. Cinc d’Oros, 7), p. 585.
Poema objecte «La clau de la clau», 1989. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 366.
Poema objecte «Contes», 1986. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 228.
© del poema de Josep Piera: l’autor
Procedència: El somriure de l’herba [1980], dins Dictats d’amors. Poesia 1971-1991. Barcelona: Edicions 62, 1991.
96milmotsmés 