Tag Archives: Agenda Secundària

20 anys d’agendes escolars contra vent i marea

Fa 20 anys que a Edicions 96 editem agendes escolars. Per a nosaltres, des del primer dia, les agendes són alguna cosa més que un complement escolar d’aparença bonica. Volem que siguen una eina didàctica útil, amb un disseny acurat que renovem d’any en any, amb un tractament lingüístic impecable, amb aportacions literàries i referències culturals que hi incorporem, a manera de senzills recursos lúdics que puguen fer més amé el dia a dia al professorat i a l’alumnat. I encara, a banda de tot això, Edicions 96, a través de les seues agendes, ha donat suport a Escola Valenciana i al projecte educatiu i de compromís amb el País que Escola Valenciana representa.

Primaria_portada_016

Els motius de l’agenda de Primària per al curs 2016-2017 recreen les diverses edats de l’ésser humà i, de retop, el pas del temps. El disseny és de Pau Àlvarez.

Vint anys fent agendes i, tanmateix, tot i l’experiència i la veterania, i en contra del que es podria pensar, cada curs dediquem més esforços a arribar als centres escolars i les complicacions són majors. Escoles i instituts. Cada any una miqueta més. Els motius són diversos, però tots ells ens han arribat derivats, en un principi, d’una època de crisi que ha castigat, especialment, el món dels llibres i de l’educació. No parlem exclusivament de la crisi econòmica, encara que també. Per començar, l’any 2012, el material escolar va haver de suportar un increment de l’IVA des del 4% al 21%. El material escolar i, en conseqüència, les empreses que hi treballem. Edicions 96 va empomar el colp, va rebaixar el preu base i va mantenir així el preu de venda al públic. Sense alterar per això ni un gram de la qualitat final del producte. Ni tampoc dels nostres principis educatius, compromesos, solidaris, lingüístics, etcètera.

Secundaria_portada_016

Portada de l’Agenda de Secundària d’Edicions 96. El disseny és de Pau Àlvarez.

I varen arribar les empreses que ofereixen preus més barats (en alguns casos, parlem només de cèntims) i productes d’una qualitat molt qüestionable. I la crisi —ja ho hem dit— que no era només econòmica, va fer que hom —amb “hom” ens referim, generalitzant de manera injusta, a pares i mares d’AMPA, sobretot—, que hom perdera de vista els criteris de qualitat, de sensibilitat, d’autenticitat, d’ètica professional, i de compromís amb la nostra escola, amb el nostre país i amb la nostra llengua. Tot plegat.

Avui recordàvem a l’editorial que, fa dos anys, aproximadament, es va establir a Facebook un intercanvi d’opinions al voltant, justament, d’aquesta crisi, d’aquesta devaluació que té ben poc a veure amb l’economia. Presentàvem en un post les agendes del curs 2014-2015 i aleshores, una companya que treballa, des d’una acadèmia de Dénia, amb estudiants de totes les edats, encetava així el debat:

—Cada cop veig més agendes als xicons sense cap personalitat. No posa editorial i juguen d’una manera estranya les dos llengües. I les donen les escoles!! Què està passant?

Des de l’editorial, vam respondre:

—Els ho hauríem de preguntar als qui les compren […]. Nosaltres mantenim el disseny propi, la línia exclusiva en valencià, la cura en la correcció lingüística, la personalització de cada centre, el treball amb materials de proximitat…

—Es que a mi eixa misèria en uns temes tant bàsics m’entristeix. Els mateixos alumnes es queixen —insistia la contertuliana feisbuquera.

I aleshores s’hi va incorporar una altra companya de gremi, mare de dues persones en edat escolar:

—Si els mateixos alumnes es queixen, si les pàgines es desencolen del llom, si els pares sabem que estan fetes sense respectar el medi, si no enriqueixen cada cantó amb una dita nostra, amb un vers, amb un refrany… Cal parla amb l’AMPA.

Portada de l'Agenda Dia a Dia, dissenyada per Josep Olaso.

Portada de l’Agenda Dia a Dia, dissenyada per Josep Olaso.

A la qual cosa, la primera interlocutora afegeix:

—Dóna la casualitat que escoles que en l’agenda reflexen un ideari més elaborat i basat en principis de la psicologia i la pedagogia tenen l’agenda d’edicions 96. La que cite en concret és pública […]. La comunitat educativa es va fent i encara sabent que no hi ha una relació ideal mestres-pares uns fan els altres. Un detall del que pot significar comprar de baratillo les eines que usen els nostres fills/alumnes. A l’agenda dient-me «de baratillo» demanen el nom de la mare i el pare; en l’altra, a qui cal avisar en cas d’urgència. Total, una de les meues alumnes (sóc mestra autònoma i faig reforç escolar ) no té pare i amb la seua innocència (9 anys) havia escrit: «no en tinc»… El respecte a l’alumne comença perquè tinguem sensibilitat per uns temes que socialment estan canviant.

 

AGENDES_Edicions96

A pesar que els temps són complicats, i a pesar de tants obstacles, a Edicions 96 continuem treballant fidels als nostres principis, sense renunciar a l’exigència a què la nostra professionalitat ens obliga. I volem agrair a totes les escoles, i a totes les associacions de mares i pares d’alumnes que continuen confiant en les nostres agendes, la decisió de compartir amb Edicions 96 aquests 20 anys d’agendes, que són vint anys de voler treballar per la nostra escola i pel nostre país. Des de la consciència i des de la responsabilitat.

JOAN BROSSA I JOSEP PIERA: POEMES OBJECTE I OBJECTES FETS POEMA


Per Maria Josep Escrivà

 

http://www.syl.es/magazine/

Imatge extreta de SYL Magazine

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) és, possiblement el poeta més complet, més original i provocador de tota la història de la literatura catalana; si més no, el primer en el seu gènere. A la pàgina de la fundació que porta el seu nom, llegim: «En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren “cares d’una mateixa piràmide”.»

La Fundació Joan Brossa ens va autoritzar, en el seu moment, a reproduir aquests poemes en la nostra Agenda de Secundària per a aquest curs 2014-2015, la qual cosa agraïm sincerament. Des de la pàgina web de la Fundació podreu accedir a un bloc educatiu molt interessant, Laberints brossians, que acosta de manera participativa a l’obra d’aquest poeta insòlit.

La clau de la clau, 1989

Joan Brossa: «La clau de la clau», 1989.

A tu, qui
siguis, t’invito a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

setembre de 1961

Joan Brossa: Els ulls i les orelles del poeta (1961)

 

 

 

 

 

Josep Piera  (Beniopa, la Safor, 1947) és, en paraules extretes de la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) un escriptor de trajectòria literària que «fluctua a cavall entre la narrativa, la prosa autobiogràfica, l’assaig i la poesia. La qualitat de la seva obra el situa des de molt jove com uns dels representants més destacats de la Generació dels 70.» L’Acadèmia Valenciana de la Llengua li va dedicar la II Jornada sobre els escriptors valencians actuals l’any 2011. Les actes, amb articles variats i interessants, es poden consultar ací. És, des de l’any 2010, Fill Predilecte de Gandia. Amb el llibre anomenat El somriure de l’herba, va guanyar el Premi Carles Riba de poesia l’any 1979.

Foto de Tània Castro extreta de la xarxa.

Foto de Tania Castro extreta de la xarxa.

A través del motiu inspirador de la màquina d’escriure, que fou una eina indispensable per a qualsevol persona de lletres fins fa només vint o trenta anys, abans de l’aparició dels ordinadors, hem fet que Brossa i Piera es trobaren en les últimes pàgines de l’Agenda de Secundària d’Edicions 96.

La màquina d’escriure
un pot de terrissa amb un ramell de llapisseres
un feixet de papers, manuscrits de l’oblit
una paret per fons
un rellotge aturat damunt la barana
una tauleta amb un cresol inútil
la lleu fotografia d’un conegut miracle
el cendrer lluny i net.

Tecleges tot açò com qui fa cants d’amor
i amb paraules precioses designa l’estimada.

Josep Piera: El somriure de l’herba (1980)

 

Contes,1986

Joan Brossa: «Contes», 1986.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© del text i les imatges de d’obres de Joan Brossa: Fundació Joan Brossa, 2014.

Procedència dels poemes:
«Poema», d’Els ulls i les orelles del poeta (1961). Dins Brossa, Joan. Poemes de seny i cabell. Esplugues de Llobregat: Ed. Ariel (col. Cinc d’Oros, 7), p. 585.

Poema objecte «La clau de la clau», 1989. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 366.

Poema objecte «Contes», 1986. Imatge reproguïda a Joan Brossa o la revolta poètica. (M. Guerrero ed.). Barcelona: Fundació Joan Brossa / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Fundació Joan Miró, 2001, p. 228.

© del poema de Josep Piera: l’autor

Procedència: El somriure de l’herba [1980], dins Dictats d’amors. Poesia 1971-1991. Barcelona: Edicions 62, 1991.