ILUSTRAFIC 2013

Per Pau Àlvarez (@caliquenyet)

La setmana passada l’equip creatiu d’Edicions 96 hem participat del congrés d’il·lustració, art i cultura visual Ilustrafic, que ha tingut lloc a la Facultat de Belles Arts de la UPV. Un esdeveniment molt ben organitzat, amb un programa d’actes complet i amb ponents de perfil variat que ha aconseguit donar una mirada global del món de la il·lustració, des de la part més creativa a la part més empresarial, amb totes les llums i les ombres.

El cartell de l’Ilustrafic, obra de Jean Jullien, amb la llista de ponents i participants.

Els il·lustradors que hi participaren van ser Julio Blasco, Paula Bonet, Nate Williams, Bjorn Lie, Gemma Correll i Jean Jullien. A més hi va haver conferències de Román de la Calle, Mario Tascón i El Roto. També participaren empreses i editorials que van aportar algunes de les informacions més interessants: Unit, Itbook, Adobe, Tàndem Edicions, Ekaré, Thule, Kalandraka, Fulgencio Pimentel, Impedimenta i Diabolo.

Aprofitant el congrés, a la Sala d’Exposicions Josep Renau de la facultat es podia visitar  “Pensar con la manos” de Pep Carrió i Isidro Ferrer, que, tant al muntatge com al catàleg, experimenta amb les tècniques de realitat augmentada i interactivitat a través d’ipad o smartphone. Molt recomanable.

I per si faltara alguna cosa, en un dels corredors de la facultat s’havien instal·lat parades de material per a il·lustradors. Ací destacarem Railowsky, que havia portat el bo i millor dels llibres i àlbums il·lustrats per a poder endur-se a casa les darreres novetats, i Articomic, que ens va permetre provar els estris de dibuix més agradables al tacte i bonics a la vista.

Josep Olaso camina amb pas decidit cap a la Facultat de Belles Arts, amb ganes d’escoltar els ponents de l’Ilustrafic.

De les ponències dels il·lustradors, ens va cridar l’atenció que la paraula més escoltada va ser “naïf”. I és que la recerca d’eixe estil solt, on les carències tècniques es converteixen en virtuts per a fer una obra pròxima i amb un cert estil “fet a casa” és una de les tendències dels nostres temps al camp de la il·lustració. Potser la recerca d’allò que és autèntic i personal fa que els il·lustradors se senten còmodes amb eixe estil i que els consumidors d’imatges les trobem atractives, com si d’alguna manera contaren millor com som, amb les nostres imperfeccions. Tots els il·lustradors que hi van mostrar el seu treball, amb enormes diferències en els resultats finals, van fer referència a eixe concepte, buscat a consciència.

Una altra de les idees que va recórrer totes les ponències d’il·lustradors va ser la necessitat de l’autopromoció i la incorporació total d’internet i les xarxes socials a la seua obra. De fet alguns dels dibuixants (Gemma Correll, Jean Jullien) que hi presentaven obra seua havien aconseguit professionalitzar-se gràcies a la xarxa. Destacaven que s’ha de ser generós i penjar l’obra, tot buscant que s’escampe i genere feedback, per a poder millorar. De tota manera, també hi va haver veus crítiques respecte d’això, com ara Bjorn Lie, que afirmava que no era massa actiu a les xarxes i que, a pesar d’això, se sentia molt pressionat per haver d’estar constantment penjant la seua obra, ja que els seus processos de creació són més lents. Potser per ací podem descobrir una altra justificació d’això que dèiem més amunt de l’estil naïf i el seu èxit, ja que permet mantenir alimentades constantment les xarxes socials, al ser obres que requereixen poc de temps per a la seua realització.

L’exposició “Pensar con las manos” és molt interessant, tant per l’obra exposada com per l’aplicació de la tecnologia: animacions, realitat augmentada…

Potser un dels defensors més entusiastes de les xarxes socials i l’ús d’internet va ser Román de la Calle, un gran usuari de facebook, que entén com una manera perfecta de comunicar el conjunt de la imatge i el text, amb un compromís social. La seua ponència va ser molt interessant.

I potser, el màxim crític envers les xarxes va ser El Roto, qui va defensar la lectura i la creació en paper, ja que permet assentar les idees i estructurar la ment, reflexionar i poder arribar al moll de l’os, sintetitzant els conceptes. Per a ell, el màxim exponent del fet creatiu és el paper i el llapis: amb molt pocs mitjans es pot contar el món.

Un altre signe dels temps, que es va veure clarament al congrés, va ser la preeminència de les idees, de l’ocurrència, per damunt de la tècnica. Tots defensaren, amb major o menor intensitat, la seua tasca com a creadors d’idees i conceptes, més que d’imatges. I defensaren la importància del treball personal, per a poder experimentar i mostrar quines són les capacitats comunicatives, que seran les que aportaran noves faenes.

“Paul va a trabajar este verano”, una deliciosa referència de la molt recomanable editorial Fulgencio Pimentel, el responsable de la qual va presentar una ponència polèmica, en la qual anomenava les coses pel seu nom.

Una de les parts més interessants del congrés va ser escoltar les experiències de les editorials: des de les innovadores que fan només llibre digital, com Itbook a les que fan llibre en paper de gran qualitat i són referents en àlbum il·lustrat com Kalandraka, Thule o Tàndem o en edicions especials com Fulgencio Pimentel. I les seues aportacions no semblaven massa afalagadores de cara al sector: parlaren d’un desnivell important entre les propostes gràfiques i els textos que els arriben (“qualsevol se sent capaç d’escriure un llibre per a infants”), de bombolla editorial (“a l’Estat Espanyol, amb un mercat molt més reduït, es publiquen els mateixos llibres que a Alemanya o Anglaterra”), de mantenir les seues empreses gràcies al mercat sud-americà, del mercat captiu de les grans editorials religioses (“que condiciona l’imaginari dels xiquets i xiquetes”), de les dificultats de distribució, de tiratges, de la precària situació dels il·lustradors (“no penseu en viure de l’àlbum il·lustrat”), dels llibres amb valors (“llibres d’autoajuda per a infants”)… A pesar de tot això, però, la conclusió fou esperançadora: els llibres ben fets sempre tindran mercat.

I és que en cada acte del congrés, en les paraules dels assistents, dels il·lustradors, dels editors i de tots aquells que passaren per allí hi havia passió i entusiasme. I no hi ha res que puga amb la passió i l’entusiasme.

Es va fer molt estrany escoltar Àfrica Ramírez, de Tàndem Edicions, parlar en castellà.

PS: Com que tots els valencianoparlants portem dins un sociolingüista, també es pot fer una reflexió sobre les jornades des d’aquest plànol. Cap de les ponències es va presentar en valencià, cap ni una, ni les individuals ni les de les empreses: ni Paula Bonet, ni Román de la Calle, ni Tàndem edicions… I això que hi havia servei de traducció simultània per a les ponències en anglés. Resulta, si més no, curiós, en un congrés on es va parlar molt de compromís social i en una facultat que presumeix d’això mateix, com és la de Belles Arts. Més encara quan la majoria del públic assistent estava format per estudiants o professionals que publiquen en editorials valencianes. I quan bona part del llibre il·lustrat que es produeix ací es publica en valencià.

Més que de possibilitats tècniques o pressupostàries, potser hi va mancar sensibilitat, i com ocorre en tants altres casos, es va perdre una oportunitat d’ensenyar a l’exterior que el treball dels professionals del sector gràfic i editorial, en valencià, està a l’altura del que s’està fent en altres llengües. Això seria avançar cap a la normalitat. Però sembla que nosaltres mateixos ens hi posem les traves.

LES AGENDES D’EDICIONS 96: 15 ANYS CONTRA VENT I MAREA

Fa 15 anys que les agendes d’Edicions 96 arriben a totes les escoles i als centres de secundària, del País Valencià. I de més enllà també. Durant tot aquest temps hem tingut clar que aquest no era només un material complementari en la tasca diària dels ensenyants i del seu alumnat. La nostra agenda escolar ha sigut, des del principi, una publicació compromesa amb la tasca educativa de l’escola valenciana que defensem, i hi hem pretès ajudar, i donar suport amb allò en què ens hem especialitzat com a editorial, perquè hi creiem: en aquest ampli catàleg d’agendes i en la seua qualitat, aplicable a tots i cadascun dels passos que segueix la seua elaboració, una qualitat que, senzillament, és el nostre compromís i la nostra raó de ser.

Portada de l’agenda per als cursos de Primària. Disseny de Pau Àlvarez-Edicions 96

Actualment, com en tots els sectors i des de múltiples fronts, les coses no estan per a ballar amb un peuet. Els qui governen la nau estatal han decidit aplicar un 21% al preu del material escolar. Com tothom sap, productes d’un luxe innecessari. I el panorama no és, precisament, falaguer, amb moltíssimes famílies en una situació econòmica més que difícil, amb els centres d’ensenyament afectats per l’impagament sistemàtic de la nostra Conselleria d’Educació, amb llibreries i papereries que actuen a la desesperada per poder, simplement, subsistir, i fins i tot amb empreses que, des del sector, han aprofitat l’avinentesa de les vaques magres per rebaixar preus, i qualitats, a costa del que faça falta. Fins i tot, en ocasions, a costa de les veteranes i consolidades idees prèvies d’uns altres.

Portada de l’agenda Dia a Dia, pensada per a nivells de secundària, i superiors, però, per la netedat interior, útil per a totes les edats. Disseny de Josep Olaso-Edicions 96

És curiós que, mentre idee aquesta entrada, en llig una altra al blog de Xavi Aliaga, titulada «La guerra del pa», on el periodista xativí parla de la devaluació de la qualitat d’aquest aliment bàsic, en favor d’uns preus d’escàndol. Xavi hi parlava de pa, no d’agendes; nosaltres ací hem parlat d’agendes, no de pa. Però ja m’enteneu…

«Als professionals del sector, els números no els ixen: entre les matèries primeres, la mà d’obra i costos energètics, pensen que no és possible sense perdre diners. Fins i tot, hi ha qui veu en la maniobra una mena de dumping per destrossar el sector i fer-se amb el mercat. La política de ràpida expansió de J. N. [en reduïm el nom a les inicials, amb permís], l’empresari de Quart de Poblet que inicià aquesta guerra de preus amb l’Obrador Navarro, alimenta la idea que aquesta és la previsió. Navarro diu que, a ell, li compensa. Costa de creure que això no serà a costa dels treballadors. O de la qualitat. El ben cert és que el personal, que va molt apurat per arribar a fi de mes, fa cua per comprar les barres.» Xavier Aliaga, a Sota la Creueta.

Portada de l’Agenda de Secundària per al curs pròxim. Disseny de Pau Àlvarez-Edicions 96

Però nosaltres, Edicions 96, fa quinze anys que mantenim amb les agendes una relació de pur enamorament, i per això, lluny de defallir, ens hi mantenim ferms, intentem millorar-les curs a curs, oferir el millor servei als usuaris, i també els preus més justos. Però no a base de reduir farina a canvi d’injectar-hi aire i aigua. No; mai no ha sigut el nostre estil fer passar gat per llebre. Però menys encara en aquests temps en què la precarietat de moltes famílies, i de molts centres d’ensenyament, mereix tot el nostre respecte. Si les voleu conèixer una miqueta més, en aquest reportatge de Juli Cànoves, ens hi hem permès dedicar-los un homenatge, a les agendes i a qui les fan servir. Per què no…? Gràcies a tothom pel vostre suport…, contra tots els vents i totes les marees.