Fa 15 anys que les agendes d’Edicions 96 arriben a totes les escoles i als centres de secundària, del País Valencià. I de més enllà també. Durant tot aquest temps hem tingut clar que aquest no era només un material complementari en la tasca diària dels ensenyants i del seu alumnat. La nostra agenda escolar ha sigut, des del principi, una publicació compromesa amb la tasca educativa de l’escola valenciana que defensem, i hi hem pretès ajudar, i donar suport amb allò en què ens hem especialitzat com a editorial, perquè hi creiem: en aquest ampli catàleg d’agendes i en la seua qualitat, aplicable a tots i cadascun dels passos que segueix la seua elaboració, una qualitat que, senzillament, és el nostre compromís i la nostra raó de ser.
Portada de l’agenda per als cursos de Primària. Disseny de Pau Àlvarez-Edicions 96
Actualment, com en tots els sectors i des de múltiples fronts, les coses no estan per a ballar amb un peuet. Els qui governen la nau estatal han decidit aplicar un 21% al preu del material escolar. Com tothom sap, productes d’un luxe innecessari. I el panorama no és, precisament, falaguer, amb moltíssimes famílies en una situació econòmica més que difícil, amb els centres d’ensenyament afectats per l’impagament sistemàtic de la nostra Conselleria d’Educació, amb llibreries i papereries que actuen a la desesperada per poder, simplement, subsistir, i fins i tot amb empreses que, des del sector, han aprofitat l’avinentesa de les vaques magres per rebaixar preus, i qualitats, a costa del que faça falta. Fins i tot, en ocasions, a costa de les veteranes i consolidades idees prèvies d’uns altres.
Portada de l’agenda Dia a Dia, pensada per a nivells de secundària, i superiors, però, per la netedat interior, útil per a totes les edats. Disseny de Josep Olaso-Edicions 96
És curiós que, mentre idee aquesta entrada, en llig una altra al blog de Xavi Aliaga, titulada «La guerra del pa», on el periodista xativí parla de la devaluació de la qualitat d’aquest aliment bàsic, en favor d’uns preus d’escàndol. Xavi hi parlava de pa, no d’agendes; nosaltres ací hem parlat d’agendes, no de pa. Però ja m’enteneu…
«Als professionals del sector, els números no els ixen: entre les matèries primeres, la mà d’obra i costos energètics, pensen que no és possible sense perdre diners. Fins i tot, hi ha qui veu en la maniobra una mena de dumping per destrossar el sector i fer-se amb el mercat. La política de ràpida expansió de J. N. [en reduïm el nom a les inicials, amb permís], l’empresari de Quart de Poblet que inicià aquesta guerra de preus amb l’Obrador Navarro, alimenta la idea que aquesta és la previsió. Navarro diu que, a ell, li compensa. Costa de creure que això no serà a costa dels treballadors. O de la qualitat. El ben cert és que el personal, que va molt apurat per arribar a fi de mes, fa cua per comprar les barres.» Xavier Aliaga, a Sota la Creueta.
Portada de l’Agenda de Secundària per al curs pròxim. Disseny de Pau Àlvarez-Edicions 96
Però nosaltres, Edicions 96, fa quinze anys que mantenim amb les agendes una relació de pur enamorament, i per això, lluny de defallir, ens hi mantenim ferms, intentem millorar-les curs a curs, oferir el millor servei als usuaris, i també els preus més justos. Però no a base de reduir farina a canvi d’injectar-hi aire i aigua. No; mai no ha sigut el nostre estil fer passar gat per llebre. Però menys encara en aquests temps en què la precarietat de moltes famílies, i de molts centres d’ensenyament, mereix tot el nostre respecte. Si les voleu conèixer una miqueta més, en aquest reportatge de Juli Cànoves, ens hi hem permès dedicar-los un homenatge, a les agendes i a qui les fan servir. Per què no…? Gràcies a tothom pel vostre suport…, contra tots els vents i totes les marees.
96milmotsmés 