Monthly Archives: Abril 2015

LES RONDALLES I EL SEU VIATGE UNIVERSAL. Sobre ‘Contes de riurau’, de Pepa Guardiola

«Només per les il·lustracions de Ximo Gascón ja pagaria la pena llegir cadascuna de les històries narrades. Entenedores del tot, interessants sempre, potser no tenen la gràcia única del mestre Valor, les rondalles del qual supose que, com jo, tindreu en un altar humà (altes, però no mai apartades de la lectura i consulta habitual). No cal. La senyora Guardiola va sempre al gra i poques disgressions es permet. La llengua, això sí, és acurada, treballada a solc, però perfectament accessible.» Són paraules que Sergi Gómez i Soler dedica, des de Can Carrasca, als Contes de riurau de Pepa Guardiola. Recomanem la lectura de tota l’entrada.

Una de les il·lustracions de Ximo Gascón. Aquesta acompanya el conte titulat «Marieta i la granoteta». Què us sembla? No és preciosa?

Una de les il·lustracions de Ximo Gascón. Aquesta acompanya el conte titulat «Marieta i la granoteta». Què us sembla? No és preciosa?

Un altre lector entusiasta de contes i rondalles, Vicent Berenguer, poeta i editor, ens va fer arribar, a penes es va publicar el llibre de Pepa Guardiola, un comentari a partir, concretament, del conte «La filla del calciner». Reproduïm ací les paraules de Vicent:

«La versió portuguesa [“Bela Nina”] de la rondalla “Abella” recuperada per Enric Valor, coneguda arreu per “La Bella i la Bèstia”, prové del conte homònim francés. La versió de la Marina , “La filla del calciner” [recollida en aquest volum] està basada en la rondalla tradicional però representa una adaptació singular situada al Montgó. És genial el resultat d’aquest viatge. Pel que fa a l’altra perla d’aquesta rondalla, “Bela Nina” en versió portuguesa, respon a una recopilació feta en el segle XIX que recull l’argument del relat original francès, però sense literaturitzar, així que és una versió breu, plena d’oralitat amb una eficàcia molt penetrant. Ací el comerciant trafega amb mercaderies vingudes pel mar, sempre és a l’espera d’un vaixell. En el cas d'”Abella”, l’argument situa el botiguer de Banyeres viatjant a València i entre aquest trajecte es plasma la història. En la versió de la Marina, és al paisatge del Montgó on van cobrant presència els fets. Hi ha un grapat de coincidències i divergències en aquestes rondalles que les fan plenes d’atractiu, plenes d’història i d’aspectes sempre agradosos de rellegir. Que disposem de dues versions valencianes no és sinó una gran alegria…»

04 Calciner menuda

Il·lustració de Ximo Gascón que acompanya el conte «La filla del calciner», versió marinera de «La Bella i la Bèstia», «Bela Nina», «Abella»… Genial, el resultat d’aquest viatge!

Així comença la rondalla «Abella» (com es nota que Vicent Berenguer s’ha criat a l’ombra de la Mariola!):

«Això va anar i era un matrimoni que vivien a l’enlairada vila de Banyeres, en la serra de Mariola, i tenien tres filles. A l’home, li deien Jaumet de la Barcella i era comerciant de teixits; però no cregueu que…, perquè tot açò fa cent o des-cents anys o més…, és a dir, era un comerciant antigot, antigot, de botigueta de poble.»

A «La filla del calciner» llegim (i com es nota que Pepa Guardiola viu a l’ombra del Montgó!):

«En una de les casetes que hi havia a recer de la falda del Montgó, prop de Jesús Pobre, vivia un calciner que recorria la muntanya amb el seu mul arreplegant pedres calcàries que utilitzava per fer calç. […]

L’home estava desesperat. Tenia sis fills i per més que s’esforçara, si les coses anaven com anaven, hauria de posar-los en amo perquè no se li moriren de fam.»

Contes de riurau es presenta a la Casa de cultura de Pego el pròxim divendres 17 d’abril. Pepa hi ha promès contar alguna d’aquestes rondalles. L’encís de l’oralitat per part d’algú que li sap traure partit hi està assegurat.

 

Tarja riurau PEGO

Anuncis