Per Albert Gisbert
En els temps que corren, on prima la immediatesa, de vegades necessitem posar-ho tot en pausa, respirar, analitzar i reflexionar, i amb aquesta mentalitat segur que veiem les coses amb una altra perspectiva.
Fa un any va arribar a l’editorial, de la mà de Mariate Micó i Gonzalo Gironés, un àlbum preciós que tracta un tema que considerem ben important: la resolució de conflictes.
Un conflicte és un problema de difícil solució entre dues o més persones que tenen la raó o creuen que la tenen.
Quan trobem un problema al nostre camí, el podem encarar de diferents maneres: amb una clara i bona voluntat de resolució o mitjançant uns mètodes que, d’entrada, semblen més senzills i ràpids, però que a la llarga estan condemnats a fracassar. D’aquests últims, podríem destacar-ne, per un costat, l’evitació del problema, en què alguna de les parts afectades es rendeix per a no allargar la disputa. Per l’altre, la solució per la força, en què una part s’imposa a l’altra per a resoldre els conflictes, cosa que d’entrada pot semblar de l’època dels neandertals, però que, si analitzem les notícies de la premsa, veurem que és una forma de resolució més estesa del que pensem. Aquestes dues solucions poden posar fi al conflicte, però a llarg termini sempre quedaran rancúnies o insatisfaccions per alguna de les parts afectades.
Hi ha altres mètodes en què la negociació entre les dues bandes serà el que en determine la solució. Aquesta mediació es fa a través d’una persona —la mediadora—, que no serà qui resolga el conflicte, sinó qui servirà d’ajuda a les persones implicades per a trobar la millor eixida a aquest problema. La mediació està prenent una rellevància notable, fins al punt que està reconeguda per llei per a resoldre assumptes civils i mercantils.
En l’àmbit que ens ocupa, el de l’escola, també s’està treballant en aquest enfocament de cara a la resolució de conflictes. La mediació passa a ser una eina a les nostres aules, que ens ajuda a aconseguir un consens a l’hora de resoldre un afer.
Al nostre llibre, són el gosset Gris i el gosset Mel els qui tenen un problema: els dos volen una branca per a jugar. Sembla que cap dels dos vol cedir la branca preuada, i tenen un problema ben gros, fins que la mare (qui pot ser millor mediadora que una mare?) s’ofereix a ajudar-los a resoldre el problema. No s’ofereix a resoldre’l ella, sinó que vol ajudar-los perquè en descobrisquen ells mateixos la solució. En primer lloc, la mare els convida a seure, i amb tranquil·litat, els planteja com el poden solucionar. Els fa buscar la solució dins d’ells i els fa analitzar per a què volen la branca i com poden quedar satisfets els dos. El final no us el puc revelar, però us en done una pista: els dos cadells acaben abraçant-se.
En els temps que corren, on prima la immediatesa, de vegades necessitem posar-ho tot en pausa, respirar, analitzar i reflexionar, i amb aquesta mentalitat segur que veiem les coses amb una altra perspectiva.
96milmotsmés 