Per Josep Bertomeu Moll
El geperut del Buixcarró i altres contes, seguit d’El tresor del vereder, un volum de relats escrits per Vicent Sanxis i editats per Edicions 96, és un homenatge a l’enyor dels temps passats. Uns temps en què la paraula d’un home valia més que qualsevol tresor.
En aquests dies que vivim ara, el recull de contes que ha escrit Vicent Sanxis se’ns presenta com una lectura necessària i actual, a pesar de plantejar-se formalment amb un llenguatge tradicional (sense cap dubte per decisió expressa de l’autor). I és necessària perquè propicia les comparacions entre unes formes de vida i unes altres, així com entre uns llenguatges i altres. I també perquè ens recorda, als que ja tenim bastants anys a l’esquena, quins foren els nostres orígens i quina ha estat la nostra capacitat de desmemòria i desarrelament.
El geperut del Buixcarró forma part de la col·lecció «Milanta llibres». I·lustracions: Pepa Úbeda
Per totes les pàgines dels contes s’estén una atmosfera especial: les diferents professions, oficis i feines, que habitualment s’executaven bé i amb l’amor propi del que sap fer alguna cosa. Una atmosfera que desprèn molta tendresa i ens endinsa en un món desaparegut, que ja no tornarà mai més. Un món que fou nostre quan escoltàvem les contalles dels nostres avis, transmeses oralment de generació en generació, i que ens transporten a uns temps poblats per sirenes, pescadors, pastors, herbolaris, gegants, moros descendents d’antigues famílies provinents de l’Antic Egipte, etc., etc.
L’evocació d’eixe món que també fou nostre i que ara enyorem (encerclats per un malson aliè), i la prosa informada i humil de Vicent Sanxis són els elements principals que expliquen la meua opinió: El geperut del Buixcarró i altres contes, així com El tresor del vereder conformen un llibre que cal llegir, i una experiència de la qual cal gaudir. Una experiència que, a la fi, ens ajudarà a preservar la nostra salut mental.
Vídeo elaborat per Juli Cànoves, al terme de Barxeta. Amb la serra de Buixcarró de fons entre la Safor, la Costera i la vall d’Albaida.
96milmotsmés 
Moltes gràcies pel comentari tan favorable i positiu del senyor Bertomeu. Es nota que també té una certa edat, dit siga sense ànim d’ofendre.