ESTELLESIATS FINS AL MOLL DE L’OS

Vam acabar l’any 2012 donant a conèixer l’inesperat i apassionant L’inventari clement de Gandia, de Vicent Andrés Estellés, que havia custodiat durant 40 anys, sense saber-ho, l’Arxiu Històric d’aquella ciutat, el vertader original guanyador del premi Ausiàs March de l’any 1966 que mai, fins ara, no s’havia arribat a publicar. Un Estellés que, ja a finals des anys 50 es mostrava amb la seua veu més personal i més potent, amb poemes directament emparentats amb Llibre de meravelles; i uns altres d’una finor i una eficàcia en els petits detalls d’aquells que conviuen amb l’Estellés més èpic, més fogós, cabalós, i que li atorguen tota la multiplicitat tonal que el fa poeta únic en la seua espècie.

COM UN COS D’ELEGIA

IV

Duc com una llepassa tanta pura memòria:
és una espiga inquieta i terriblement verda,
un poc aspra al principi: un parot vegetal
                                   que em recorre la vida.

IX

Però jo no volia parlar de mi. Volia
escriure com qui trau la cadira a la porta
i veu passar les gents i veu rodar el cel
                                  i s’adorm al remat.

V. A. Estellés, L’inventari clement de Gandia, 2012. Edició i pròleg a càrrec de Josep Lluís Roig i M. J. Escrivà

Així vam acabar l’any, estellesiats, i hem estrenat primavera en un estat d’abducció semblant. I avui, que recordem que fa 20 anys (20 anys ja…!) que aquest descomunal forner dels versos ens va deixar (físicament només, eh?), tenim una altra novetat editorial que volem compartir amb vosaltres. Sabedors com som de la sobreabundància de materials que el poeta Estellés està generant en els últims mesos (cosa de la qual ens congratulem, d’altra banda), ens atrevim encara a destacar les particularitats d’aquest que hem titulat ESTELLÉS RECITABLE, i que consisteix en una selecció de poemes feta a partir de les possibilitats de transmissió oral, i de la capacitat d’atraure l’atenció dels lectors/escoltadors més joves. Des dels mateixos poemes (34 en total), seleccionats i recitats pel rapsode Vicent Camps, i també des d’un apartat molt complet de Propostes d’aprofitament lector, elaborades per la poeta i professora Joana Navarro, per a aquelles persones que necessiten suport per a arribar amb més seguretat als textos, o simplement per a qui vulga gaudir-los des d’una vessant més lúdica i participativa.

Proposta de portada. Encara no és definitiva del tot, però us agrada...? Si és que no, us heu d'encarar a Pau Àlvarez.

Proposta de portada. Encara no és definitiva del tot, però us agrada…? Si és que no, us heu d’encarar a Pau Àlvarez.

Esperem poder-vos-el presentar en els pròxims dies, però, de moment, us n’oferim com a mostra aquest poema que il·lustra l’aire festiu i constructiu que Vicent Camps pretèn transmetre amb la seua personal aproximació poètica estellesiana. “Si no és alegria/ no vull poesia”. Gaudiu-la!

SI

Si no és alegria
no vull poesia.

Res de res.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Per aquelles places,
per aquelles nits.

Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.

Ara et diria
que et vull molt més.

Ara tornaria
per aquells carrers.

Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.

Si no és alegria,
no vull poesia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s