Avui, 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, volem recuperar un dels llibres més estimats del nostre catàleg: UDOLS D’UN LLOP DE PAPER, una àmplia antologia del poeta polonès Tadeusz Różewicz, en traducció i edició de Josep-Antoni Ysern i Lagarda, autor també de l’estudi introductori i de les notes finals que aporten informació molt útil per a contextualitzar alguns poemes. Com afirma el mateix traductor, Różewicz és “un clàssic”, “un dels noms més importants de la literatura polonesa actual”, i un dels poetes més corprenedors –hi afegiríem nosaltres– a escala mundial, dels que practiquen la poesia com una manera compromesa d’estar en el món que els ha tocat viure. A Różewicz (Radomsko, 1921), ni més ni menys, la Segona Guerra Mundial, i la dura postguerra, des de la Polònia de meitat del segle passat.
Seria molt difícil triar un parell de poemes il·lustratius, encara que partim ja d’una antologia feta a consciència. Segur que aquests no són suficients per a representar-lo amb tota la justícia que es mereix. Però almenys en són un petit tast. És de justícia recordar que Udols d’un llop de paper va obtenir el Premi Cavall Verd de l’AELC a la millor traducció poètica de l’any 2010.
TREURE’S UN PES
Ha arribat
i us diu
no sou responsables
ni del món ni de la fi del món
us han tret de les espatlles un pes
sou com ocells i infants
divertiu-vos
i es diverteixen
obliden
que la poesia contemporània
és lluitar per respirar
1959
VERSOS ESCRITS A LAUSANA
Creu sense braços
amor sense fe
un poeta
damunt l’aigua gran
morta pura
espera que arribi
un xarlatà
la poesia
com una ferida oberta
l’últim raig de sang
immòbil
imatge del món