Per Pau Àlvarez
El treball d’una editorial està condicionat per molts factors que influeixen en la qualitat del producte final, dels llibres. Hem de comptar amb el do dels escriptors per a construir històries que enganxen; la perícia de l’editor per a crear un fons editorial coherent i interessant; l’art dels il·lustradors que fixen visualment les històries, donant-los una nova lectura; la professionalitat dels correctors, que poleixen els textos per a deixar-los llampants; la visió dels comercials que saben on poden trobar el públic interessat en el llibre…
Però hi ha una part de la faena que per a una editorial (independent, menuda, arriscada, amb un catàleg ple de sorpreses) és molt difícil de controlar: la distribució. Una vegada aconseguit el repte que el lector en potència s’assabente de l’existència d’un llibre, ve la part més complexa del “negoci”: que quan busca el llibre a la llibreria el llibre estiga o el llibreter li l’aconseguisca.
No anem a parlar ara de llibreters bons o regulars, d’empreses de distribució que no distribueixen o del monopoli que les grans editorials efectuen respecte d’alguns punts de venda. Això forma part del joc. Anem a parlar de com, amb els nostres mitjans, aconseguim que el llibre arribe allà on ha d’arribar: a les mans del lector.
I una de les maneres és buscar circuits alternatius per a la venda dels llibres. Hi ha molts pobles menuts que no tenen llibreria o ni tan sols un quiosc o papereria on poder trobar lectura. Però nosaltres sabem que tenim llibres que els poden interessar. Així és que…, mans a l’obra!: ens encarreguem d’acostar-los-els. I ho fem amb la complicitat de drogueries, botiguetes, gasolineres, bars… Per descomptat que no volem prescindir del circuit normal, però allà on aquest circuit no arriba, hem d’arribar nosaltres.
Llibres d’Edicions 96 compartint prestatge amb productes de neteja a la drogueria Tyseri de Rafelguaraf.
I l’experiència és bona i deixa imatges simpàtiques, com veure els nostres títols entre el lleixiu i el salfumant. O que, com Junco, los Chichos o Camela, tenim llibres que són “número 1 en las gasolineras”.
Altres números 1 de les gasolineres: Camela, Junco, Bolero Mix…
96milmotsmés 
Molt bona observació, Pau. És una odissea distribuir ja, perquè les majors es mengen tot el pastís. Com a cosa curiosa, he estat al nord d’Espanya aquests dies i en una gasolinera perduda de Cantàbria no tenien aigua fresca però sí l’últim llibre de Maria Dueñas a l’aparador. Així escriu i fa best-sellers fins el meu periquito! O no? La distribució s’ha convertit en un fenomen maliciós i cal subratllar-ho
Nosaltres intentem inventar maneres noves d’arribar allà on altres no arriben… Persones que s’impliquen com tu fan arribar els llibres a tots els llocs.