Núm. 15: Una selecció de Cant de mi mateix, de Walt Whitman, en traducció de Lluís Roda.
Disseny de Pau Àlvarez
L’any 2001 vam iniciar una col·lecció de poesia que es va dir “Razef” en honor a una torre àrab que existeix a Almussafes (l’Horta), un poble amb l’ajuntament del qual Edicions 96 col·labora en la publicació dels premis Marc Granell de poesia.
Es tractava de donar-hi cabuda a originals, tant traduccions de poetes d’arreu del món com poesia escrita originalment en català, que, per les seues característiques, extensió breu o raresa de plantejaments, era molt difícil que circularen pels canals editorials convencionals. Era condició imprescindible que aquests quaderns es comercialitzaren a un preu assequible i que, a més de poder-se trobar als aparadors de les llibreries, les plaquetes Razef es pogueren adquirir mitjançant subscripció. Per a +info, tel. 962461104, o edicions96@edicions96.com
Al llarg de les pròximes setmanes anirem redissenyant els números més veterans de la col·lecció, des de l’1 (Viatge, de Maria Luisa Spaziani, en traducció de J. L. Roig, fins al 12: Una illa, de Begonya Mezquita). I revisant cada publicació en el seu format original hem redescobert aquest poema de Robert Cortell i Giner (1958), un escriptor de Carcaixent que ha conreat, a més de la poesia, la narrativa curta i el teatre. I un home culte, rigorós i discret que ha confiat en la nostra editorial des del primer moment. El poema es pot llegir a Jocs d’ambigú. L’acompanyem d’una imatge preciosa cedida per la pianista Marta Espinós.
MÚSICA I SILENCI
A Mercé i Lluís
Quan el pianista
–encoratjat per una música sublim
i a punt d’atacar la coda final–
s’inventa una pausa,
tot és possible: el públic
impacient aguarda
la resolució de l’enigma,
mentre la sala exsuda
una emoció vertical.
Però sols l’intèrpret té la paraula,
i –continguda la respiració–
encara espera, perquè coneix
el secret de tanta bellesa:
eloqüent, el silenci expressa
tot allò que la música calla.
Robert Cortell i Giner
Jocs d’ambigú, “Razef” núm. 2
Aquestes mans són les de Marta Espinós, pianista excel·lent i còmplice de causes nobles. Foto: Juan Alberto García de Cubas
Amb la traducció de nou poemes de la malaguanyada poeta afganesa Nadià Anjoman, en versió de J. V. Cabrera que va titular Jo, que no he valgut els budells d’un gos, hem arribat al número 19 de la col·lecció. El 20, que apareixerà a la tardor, és obra de Pau i au, i es dirà LES CLAUS DE CASA. Ací en teniu un breu poema, com a primer tast:
Que es foten aquells poetes que perden
les claus de casa i han de dormir en el carrer!
Ells, que tenen la clau de la resignació.
El poeta Pau (i au), en una imatge de Maria Valls. Molt xula. Gràcies als dos!
Doncs això mateix… Esperem celebrar-ne la publicació, com també la fita dels 20 títols, en un acte sonat. Gràcies, Pau (i au), per permetre’ns afegir-te al club Razef.
Salut, i poesia!
96milmotsmés 
I quines mans i quin coneixement més lúcid el de Marta!!!! Feu-me saber, si us plau, l’esdeveniment del llibre…….20! Eduard
Ei, quina alegria veure que et deixes caure per ací també! Estigues tranquil, que no t’escaparàs de rebre puntualment les bones noves de l’editorial. És apassionant, la connexió entre els llenguatges artístics. I sempre que en tenim ocasió, ho aprofitem. És un luxe tenir a prop persones com Marta, com Robert i com tanta gent amb una potència creativa envejable. Marta Espinós ha fet aquest comentari a facebook, que trasllade ací perquè en quede constància: “Certament, com tants altres han anunciat des de sempre, el silenci és ingredient fonamental -alguns diuen que el més bell- de la música. Trobar-lo entre les notes i donar-li forma és la tasca del músic…” Salut, i gràcies per les complicitats. MjE
Una labor fantàstica, la que dueu a terme. M’encanta el format i, com no, el contingut. Petits tresors en amanoses plaquets que paga la pena col.lecionar i gaudir. I a veure amb què ens sorpreneu en properes edicions!Per cert, el poema de Robert, junt a la música d’acompanyament, és un bell instant d’aquells que dignifiquen aquest món de blocs i xarxes!