OBJECTIU: GUANYAR-SE LA COMPLICITAT DELS LECTORS (I)

Quan es publica un llibre, s’hi han acomplit dues parts importants del procés: el de la creació pròpiament dita —escriptura i/o il·lustració, fonamentalment— i el de la producció editorial. Però encara faltaria per fer-hi front a la tercera, tan important com les anteriors, si volem que el llibre adquirisca vida, que és fer-lo arribar a un potencial públic lector. Heus ací la qüestió: encara que puga semblar una obvietat, cada dia es fa més necessari recordar que un llibre es publica perquè puga arribar a ser llegit. Quins són, ara mateix, els elements, factors i agents que se n’ocupen seria material d’una altra entrada. O millor, motiu d’un gran debat, com més realista, més pràctic i més actualitzat millor, entre representants de tots els sectors implicats en el món del llibre.

Almudena Francés és una d’aquelles persones que té el do de saber com es pot atorgar vida pròpia a un llibre. Ací ho va demostrar davant d’un públic nombrós i inquiet, a la Biblioteca Pública de Carcaixent. Almudena és…: Contacontes de Primera!

N’hi ha gent que se n’ocupa, i ho fa molt bé, de donar aquella empenta a un llibre perquè puga caminar amb vida pròpia. Les maneres són ben diverses, i cada dia comptem amb més recursos que depenen només de la nostra voluntat, d’una mínima habilitat per moure’s per Internet, o, simplement, de les ganes de parar l’orella i deixar-s’hi portar.

En la segona modalitat, la de l’animació a través de l’oralitat, Emili Gascó podria ser un bon exemple dels que es mouen com peix a l’aigua. D’ell, i del seu llibre No m’ho puc creure, parlarem en una pròxima entrada. En el primer grup, el dels internautes, hi hauria la grata sorpresa de l’alumnat de 2n d’ESO de l’IES Marjana de Xiva que, a partir de la lectura del llibre de Jaume Miquel titulat El Franceset, han treballat i han opinat en un blog titulat LLEGIR I COMPARTIR sobre diversos aspectes de la novel·la. El propi autor ha participat en l’intercanvi d’opinions, quan ha tingut notícia de la iniciativa virtual, que ha sigut abans de conèixer, en la vida real, l’alumnat de Xiva i la seua professora Lorena Martí Escandell. Des d’Edicions 96 saludem aquesta idea, i felicitem Lorena per apropar El Franceset fins a la gent jove des d’una proposta, si més no, actual i participativa. I també aplaudim la implicació valenta i activa dels joves lectors d’aquell territori castellanoparlant.

Portada: Pau Àlvarez
Il·lustracions interiors: Roser Miquel

Els primers comentaris, sobre la impressió que els alumnes comencen a tenir del llibre que llegeixen, són del 2 de febrer. I el dia 27 hi intervé l’autor (jaumet) que, després de presentar-se com a “Jaume (el del llibre)”, explica el motiu desencadenant de la novel·la:

«Tot va començar —ja fa uns anys— quan portava un taller en el temps de menjador del col·legi on traballava i una xica li va llançar a una altra una agenda. L’agenda es va desviar pel camí i va vindre a caure a la taula on era jo. Era una agenda totalment escrita, es diria que no hi cabia cap lletra més. Així de cop, vaig poder llegir una frase que em va fer riure, deia: ‘Si tu amor te da la espalda… tócale el culo’. Se’m va ocórrer la idea de començar a escriure una història que tingués l’agenda de protagonista. Així, en un principi, El Franceset s’anomenava: L’agenda de Celina. Continuarà…»

Una provocació literària a la qual, unes hores després, una alumna de nom “ines rayo” respon afalagada perquè un autor d’un llibre que tant li agrada s’hi prenga “les molèsties de parlar amb nosaltres” i per això se sent “una persona important”. Guapet, no?

Capçalera del blog de 2n d’ESO de l’IES Marjana de Xiva.
La responsable, Lorena Martí Escandell.
Hi podeu accedir des d’ací.

I ara se m’acut pensar: com haurien viscut els alumnes l’aproximació a aquest llibre sense l’experiència compartida de les opinions al bloc? D’una manera distinta, segur. I la professora, com s’hauria guanyat l’interès dels seus lectors induïts…? I si l’experiència s’arredoneix del tot, com sembla que pot passar, i Jaume Miquel arriba a conèixer en persona els comentadors virtuals del seu llibre, ¿què en recordaran, de les complicitats compartides gràcies a aquesta experiència bloguera? Només amb el plaer dels lectors que han gaudit amb l’experiència, el llibre ja es pot donar per ben llegit. Per part de l’editorial, no hi ha major satisfacció que la de constatar que els llibres que ha portat al món han arribat just on han d’arribar: als seus lectors, i lectores. I que allà han adquirit la seua pròpia vida, diferent i personalitzada segons quines siguen les necessitats i les inquietuds de cada destinatari. I Jaume Miquel?, què extraurà l’autor d’El Franceset d’aquesta experiència interactiva? Doncs, això, ens ho haurà de contar ell.

Cal·ligrama de Carles Mulet extret del llibre col·lectiu Homenatge a la Marina, publicat per la CAPPEV i Edicions 96 (2006). Un far, o un fanal, des d’on les paraules es projecten amb afany d’aportar llum.