Per Maria Josep Escrivà
Assegura Anna Lis que alguns dels relats que componen LES TEMPTACIONS parteixen de l’experiència de la narradora d’haver freqüentat algun taller literari. És a dir, que amb més o menys satisfacció, o més o menys profit per a qui escriu, hi ha hagut algú que, amb el seu tracte previ amb la literatura, ha desencallat en la nostra autora el pany de l’escriptura.
Esplèndida portada dissenyada per Pau Àlvarez. I no ho diem només perquè siga el company dissenyador de la casa: és que és preciosa!
El llibre consta de 26 narracions, en la majoria dels casos protagonitzades per dones, i per les seues experiències personals d’amor, de desamor, de rutina, de creixement personal… Històries −com també ens recorda Anna al vídeo que enganxem al final− tractades sovint amb un to d’ironia, de paròdia, o d’humor, que aconsegueix equilibrar el regust agredolç que tenen moltes d’elles i que, alhora, propicia que es facen de bon llegir. Personalment, tinc predilecció pel relat que es titula «Dolça venjança», la d’una dona respecte del −citem literalment− «mateix cabró que m’amargà la joventut i em va convertir en la descreguda i cínica que sóc ara». Cal aclarir que no posseeix ni un bri d’agressivitat, ni de mal gust, aquest relat, a pesar de l’inici tan contundent. Ben al contrari, amb un desenllaç senzill del tot, Anna Lis aconsegueix aportar-nos, als lectors, benestar al cos i a l’esperit, amb aquesta espècie de rescabalament depuratiu: «vaig pegar la volta, i vaig caminar cap a la vida sense ell, que és pròpiament la meua vida.»
I, de la mateixa manera que algú ha desencallat el pany de l’escriptura en l’autora de Les temptacions, el fenomen s’ha repetit en una amiga militant de les lletres, Mercè Lloret, la qual ens ha fet saber que, com sol passar amb els llibres que activen els mecanismes mentals i sensibles de qui els llegeix, a ella, un conte d’Anna Lis la va empentar a traslladar en un full moltes emocions que guardava en silenci des de feia temps. L’escrit començava així:
«A les nits, en comptes de veure la televisió, m’estime més llegir, així és que sempre tinc un llibre o dos en dansa, segons la temàtica i la densitat del volum. Ara, estic llegint Les temptacions d’Anna Lis. Una llibre en aparença de lectura fàcil, la qual cosa no li treu coneixement. Estructurat en històries quasi independents, el pots deixar i reprendre sense haver de fer memòria de l’argument. El fet és que m’agrada perquè la protagonista del relat s’assembla en moltes coses a mi, i els seus records coincideixen amb els meus, tot i que sé que tot o quasi tot en la novel·la és ficció, i aquest, encara que tinga pinzellades autobiogràfics, en el fons del fons és això: ficció. Anit llegia el capítol titulat ‘Glenn Ford enamorat’, quan de sobte em quede parada en una frase que em deixa sense alè: ‘fins que un dia et vaig mirar i… et vaig veure’.
Foto extreta del bloc Starlet Showcase
Són uns minuts interminables en què els meus ulls van i vénen per la frase, una i altra vegada, com la llançadora d’un teler de garrot. Ai, déu meu!, aquestes paraules em sonen, i molt. Em recorden… Algú més ha tingut la mateixa pensada que jo, i a més no ha tingut pudor a esventar-ho als quatre aires. En canvi, jo, només ho he dit a una persona. I això em sembla que no m’ha anat bé. Des de llavors sempre he pensat que aquell episodi vaig tancar-lo en fals. I no, no ha sigut bo per a mi.»
Amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, els companys del programa Alta fidelitat, de Ràdio Nou, Amàlia Garrigós i Pau Vendrell, van elaborar un petit reportatge, molt bonic, a partir de Les temptacions i a la seua autora. El podeu escoltar ací (5 min 56 seg).
Aprofitem l’ocasió per agrair el bon tracte que aquest programa sempre ha tingut amb Edicons 96, i donem tot el nostre suport a Amàlia, i a Pau, i a tants professionals mereixedors d’un model de Ràdio-Televisió Pública Valenciana que passe per l’objectivitat de la informació i per la qualitat dels continguts. Una reivindicació, per cert, que no deixa de ser un dret de la ciutadania en general.
Per últim, enllacem aquest vídeo elaborat per l’Associació d’Editors del País Valencià. El podeu visualitzar fent clic al damunt: 2 min 13 seg
96milmotsmés 