La piscina rellueix. Està coberta per un llençol. En un extrem hi ha una dona. La cobreix el llençol. El cap li sobresurt entre el llençol. Sofreix. Esbufega. Crida. El llençol va agafant formes estranyes mentre la dona gemega. Alguna cosa no para de moure’s sota el llençol. Les formes se succeeixen: dinàmiques, veloces, originàries. A l’altra banda de la piscina hi ha dos homes que estiren el llençol. Ho fan amb ànsia i valentia, com si alguna cosa important estigueren fent. Mentrestant la dona crida. Ells estiren. Ella crida més i més. Cada cop més fort. Ells estiren més. Un dolor brutal li puja pel ventre. Ells han parat d’estirar. El dolor s’estén com un virus letal. Com letal és l’últim crit. El llençol s’ha tenyit de roig. Ella no es mou. Surt del llençol, molt prop de la banda on es troben els homes, un enorme cavall de pèl precís i color preciós. L’últim gemec d’ella coincideix amb les primeres passes veloces del cavall que, tot agafant embranzida, marxa lliurement.
Il·lustració de Martí Pavia
Aquest relat, entre els d’una trilogia de «somnis» forma part del recull d’Adrià Espí La bona vida (Edicions 96, 2019, amb pròleg d’Elies Barberà). Martí Pavia, autor de quatre il·lustracions incloses al llibre, ens ha regalat ara la que acompanya aquest «Somnis animals: el cavall», i li estem molt agraïts pel gest. Podeu seguir Martí al seu compte d’Instagram: @martipvp
Xavier Aliaga en va parlar, de La bona vida, en aquest article titulat «La bona-mala vida d’Adrià Espí», amb motiu d’una presentació entranyable on el periodista i escriptor va exercir de mestre de cerimònies, a La Repartidora de Benimaclet-València, el dia 23 del gener passat. Que prop i que lluny, tot allò!
Disseny de portada de Josep Olaso
96milmotsmés 