Estava previst haver-los presentat avui, divendres 17 d’abril, a Almussafes, en una cerimònia on s’haurien donat a conèixer també els títols guanyadors de l’edició de 2020, la vint-i-sisena, del certamen poètic que porta el nom del poeta valencià tan estimat en aquesta casa (i en tantes altres cases, per sort!). Esperem poder celebrar aquest acte quan les circumstàncies ho permetran. El que sí que podem oferir-vos ja és uns tastets dels dos llibres guanyadors (i dels seus autors) de la passada edició, la de 2019: Quadern de la Vall, de Gregori Royo Bello, en la modalitat de valencià; i Sal de mar, d’Amadeo Laborda, en la de castellà. Aquest, malauradament, publicat de manera pòstuma.
Gregori Royo Bello (Montalban, Terol, 1963). Els seus primers escrits literaris s’emmarquen dins del camp de la narrativa negra, on va signar amb el pseudònim d’Andrea Robles (Gregori Royo i Maite Enrique).
Si sou coneixedors de les comarques centrals valencianes, detectareu de seguida que aquesta «Vall» del títol és la de la Gallinera (la Marina Alta), i el motiu de portada correspon a la imatge icònica de la Serra Foradada (la Foradà) que vigila amb el seu ull solar aquelles contrades precioses. Tenim ganes que arribe el moment de poder celebrar, amb l’autor, l’aparició d’aquests poemes, en aquella Vall volguda que els ha inspirat.
8. SOPAR VORA LA LLAR
I molem, arrenquem, aixafem
Aquesta terra que amb res es barreja
Anna Akhmàtova
Des que tens memòria ha estat la taula parada. Se t’hi
ofereixen la terra, amb la seua floració mengívola. El foc
s’hi representa, però saps que calfa tot i que no està, amb
la seua flama, el tió i la brasa. D’on ve, doncs?, preguntes.
De l’abraçada dolça de la terra et diuen, d’on tot es cou
i s’escudella. I te n’emportes, de regal, la resposta, un
lluminós adob per a la vida.
* * *
9. CIRERES EN L’ARBRE
Ajuntava les mans per fer oració,
tot dient per a ell mateix: «Queda la terra!»
I alçava la mà com si hagués sembrat
Johannes Robert Becher
T’han coronat de sang. Saber d’on ve el flux vital no importa,
deixa’t dur pel misteri, i adora, abans de collir-les, la força
que empeny els vapors soterranis cap a l’aire i el sol que
les daura i les confita. Pren i menja. Combrega.
Amadeo Laborda (València, 1969-2019) va viure sempre unit al poble de la seua mare, Pedralba, una constant en la seua obra. Encara que la seua vocació literària ve de lluny, es va donar a conèixer com a novel·lista recentment, amb la publicació de La memoria de tu nombre (Lletra Impresa, 2017). Tristament, ens va deixar el passat mes de desembre, però, com els artistes, com els poetes vertaders, no mai del tot. Aquest petit far de la portada de Sal de mar, dissenyada per Josep Olaso, és una llumeta que hi mantindrem encesa per sempre a la seua memòria. I és que:
«Detrás de las montañas está el mar,
uno de playas inacabadas y naufragios a contrapelo.»
Com diu el seu bon amic Juli Capilla, en el text titulat «Amadeo: la vida y sus continuidades», que hi ha redactat a manera de pròleg: «Este libro es una prueba de su perdurabilidad, de su voluntad de vivir más allá de la muerte. Amadeo está con nosotros a través de las palabras. Leerlo es reivindicarlo y revivirlo, hablar con él a tientas, como susurrando, pero al fin y al cabo hablar. Dialogar con él como si estuviese presente. Quizás lo esté y nos interpela a cada instante con su mirada perfilada y convincente».
De Sal de mar és també aquest petit poema corprenedor:
Hay días en los que vuelves.
De pronto estás.
Retornas sin dolor, o sin aparentarlo.
Llegas a deshoras para dar vueltas por la casa
y rumiar el tiempo de las cenizas,
como hacen las vacas sagradas del recuerdo.
96milmotsmés 