Per Gabriel Garcia Frasquet
La història de l’educació és una disciplina que ajuda a conèixer la vida dels pobles i els propòsits socials dels seus governants, recupera la memòria col·lectiva d’una etapa tan significativa com és el pas per l’escola i contribueix a explicar i valorar amb una certa perspectiva els debats actuals sobre el tema, de tal manera que, dialogant amb el passat, enriqueix les reflexions sobre el present i el futur. Ara bé, les lleis que regulen l’ensenyament tenen normalment un caràcter d’uniformitat estatal, de tal manera que, si se centra el focus sobre aspectes concrets o es redueix l’abast geogràfic que s’hi pretén analitzar, l’estudi que se’n realitze, per tal que tinga justificació, convé que respecte dues condicions bàsiques: estar ben contextualitzat i incloure singularitats que complementen, o qüestionen, les línies generals del saber global, unes premisses que acompleix plenament el llibre d’Ana Mª Reig i Rafael Espí Els quaderns escolars de Maria (1933-1936). L’escola de Benigànim i el seu patrimoni historicoeducatiu.
El títol temàtic remarca el nucli del que el lector hi trobarà, però precedit del fil conductor de l’educació al poble, que els autors remunten al final del segle XVII amb l’Aula de Gramàtica i que ressegueixen fins al període de la Segona República, en què l’escola pública i laica era la base sobre la qual es volia construir una nova societat, més culta, justa i solidària. En resultà una transformació incompleta i fallida, com un parèntesi emparedat entre la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, que relegà l’escola pública al trist paper de subsidiària de la privada, amerà el currículum de consignes del nacionalcatolicisme i reintroduí una metodologia passiva i memorística en consonància amb la societat controlada i submisa que perseguien. Un contrast radical amb l’escola republicana, els avanços de la qual s’afanyaren a destruir, encara que perdurà en la memòria dels seus alumnes com un espai de llibertat i autorealització transitat amb l’orientació i l’estímul de mestres il·lusionats per la missió que tenien encomanada.
La xiqueta Maria Vidal no degué ser l’única de l’escola de Benigànim que hi destacaria com a alumna excel·lent, però sí que ha estat excepcional l’amor amb què guardà els quaderns escolars, redactats amb les seues pròpies paraules després d’assimilar les explicacions de la mestra Josefa Juan, i il·lustrats per uns dibuixos aprimorats i retalls de fotografies, amb què anava elaborant un magnífic llibre de text, que palesa la seua motivació, la capacitat de construir el seu propi aprenentatge i el gust per la faena ben feta, característiques pròpies d’una pedagogia activa i participativa.
Una pàgina interior dels Quaderns escolars de Maria.
Ana Mª Reig i Rafael Espí conegueren els quaderns i consideraren que mereixien ser difosos; els situaren en el temps, després d’una exhaustiva investigació en diversos arxius, i han reeixit a presentar-los amb una claredat expositiva que agrairà l’ampli públic lector a què va destinat el llibre. La seua iniciativa trobà una bona acollida en una editorial molt atenta al món educatiu valencià, que assumí el projecte amb l’estima i la dignitat que el tema requeria. Així, l’equip format per autors i editors ha convertit l’humil treball d’una alumna de Benigànim en una petita joia bibliogràfica que honora l’escola de la República i reivindica la recuperació i l’estudi del patrimoni historicoeducatiu.
96milmotsmés 
Reblogged this on àlex ruiz.