Per Juli Cànoves
«El gènere, el dibuixem cada dia. Som responsables de les diferències, desigualtats i violències que es generen en un marc sexista»
Gerard Coll-Planas
Dibuixant el gènere és un d’eixos llibres que, quan el tens a les mans, reconeixes, de sobte, que aquest no és un llibre més; saps que no et deixarà indiferent. L’obra de Gerard Coll-Planas i Maria Vidal (il·lustracions), editat per Edicions 96, dibuixa nítidament el concepte de gènere sota una concepció cultural, alhora que desdibuixa explícitament tots aquells mites que els éssers humans ens hem traçat mitjançant els discursos que estableixen les normes del gènere i que configuren les nostres vides. Al cap i a la fi, com assegura Teresa Forcades, prologuista de l’obra, «Volem ser normals i volem ser acceptades. Però la dimensió social fa que sigui possible que ens arribi, de part de les persones que ens envolten (de vegades en forma de llibre il·lustrat), la inspiració i la motivació necessàries per començar a gosar ser nosaltres mateixes, i per expressar quin és el nostre desig».
Gerard Coll-Planas i Maria Vidal, en un vídeo de la RTV de Cardedeu
Què és el gènere?
El gènere és un producte social que ens distingeix entre dones i homes (com a dues categories estanques) en base a les nostres característiques sexuals. A partir d’aquesta distinció, se’ns col·loca en posicions diferents i desiguals i se’ns condiciona per tenir unes determinades aptituds (cuidar, liderar, etc.) i que condicionen el nostre desig (cap a la complementarietat masculí-femení) limitant-nos com a persones.
És possible dibuixar el gènere?
El gènere, el dibuixem cada dia: quan ens vestim, en moure’ns, en relacionar-nos amb els altres, en la forma de mirar-nos, de parlar-nos, d’acostar-nos… La masculinitat i la feminitat, les fem cada dia amb les nostres accions. Per tant, som responsables de les diferències, desigualtats i violències que es generen en un marc sexista. El llibre mira precisament d’explicar d’una forma entenedora com es construeix socialment el gènere.
Què volies transmetre amb el llibre?
Hi ha llibres i articles molt interessants sobre gènere, però la majoria de la gent que no pertany a l’àmbit acadèmic els troba massa llunyans. Em semblava que calia una eina per fer més comprensibles aquestes aportacions teòriques i per mostrar que la problemàtica del gènere creua les nostres vides i ens condiciona.
Com ha estat el procés d’enteniment amb Maria Vidal en les dues tasques que cadascú teniu al llibre?
En aquest llibre la connexió entre el text i els dibuixos és vital. Per aconseguir-la hem anat treballant plegats: jo li passava text, a vegades li proposava idees, i ella feia les seves aportacions, que habitualment aconseguien anar més enllà del text, introduir nous matisos i significats que han enriquit el llibre i li han donat més profunditat.
Per què Teresa Forcades al pròleg?
Ha estat un luxe que la Teresa hagi tingut la generositat d’escriure el pròleg. Li ho vam demanar perquè la citem al text. I és que, tot i que no és la seva faceta més coneguda, fa unes aportacions molt interessants en relació al gènere. El que més fascina és que té la capacitat de transmetre amb molta claredat i humilitat reflexions molt complexes.
96milmotsmés 