Per accedir a l’estadi de futbol, el del València CF, s’havia de creuar, en els primers anys, la séquia de Mestalla. Antoni Puchades, Tonico, hi jugà com a centrecampista tot el temps que durà la seua carrera futbolística, des de l’any 1946 fins al 1958. Va nàixer a Sueca el 1925.
Una de les pàgines del llibre Puchades. Tonico vol ser futbolista, amb text de Josep Franco i il·lustracions de Laura Granell.
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot l’any 1924, i va viure al barri de Mestalla de València, al carrer Misser Mascó, durant una part de 1957 i tot el 1958. Ho sabem gràcies a les indagacions valuoses de Jordi Oviedo, un coneixedor de primera mà de l’arxiu personal d’Estellés. Des del pis del núm. 17, propietat del diari Las Provincias, on Estellés exercia el periodisme, escrigué, de segur, l’últim poema de L’inventari clement de Gandia que acaba de veure la llum. També molts poemes de Llibre de meravelles, cronològicament vinculats –assegura Jordi també. L’hem citat diverses vegades, aquest “Educadament, Misser Mascó, 17”, però què hi farem, si l’ocasió ho torna a requerir?:
En Misser Mascó, 17. Al costat de Mestalla.
Enfront hi ha l’Albereda i, més avant, el riu.
Des d’on escric es veuen les palmeres més altes.
Des d’on escric es veuen, primerament, llençols.
Quan es mou un poc d’aire es veuen les palmeres,
verdes, entre un parell de llençols commoguts.
Quan la riuada, es veia, des d’ací l’agonia
d’un parell de cavalls nugats en un estable.
Els dies clars es veu, a l’esquerra, la mar.
La mar entre terrasses, feta a trossos de vidre.
A l’horabaixa dóna certa serenitat.
La foto de la portada, cedida per l’Arxiu Històric de Gandia, correspon a la plaça de les Escoles Pies de la ciutat, i no al barri de Mestalla de València. Però és, aproximadament, de la mateixa època en què Estellés redactava el poema dedicat al seu domicili, del carrer Misser Mascó.
Dijous dia 13, mentre explicàvem al C. M. Rector Peset de València les peripècies que han envoltat la publicació de L’inventari clement de Gandia, es presentava, als locals de l’Agrupació de Penyes Valencianistes de Mestalla, Tonico vol ser futbolista. I, practicant un salt cronològic, ens vingueren a la memòria, allà a la sala de la Muralla del Peset, aquells versos de Ciutat a cau d’orella, que Estellés escrivia quan Puchades era “el colossal futbolista dels cabells d’or viu” (Josep Franco dixit), segons els quals la “joia del carrer” era…
“[…]els crits,
–Gol! Gol!–
dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l’escola…
A la taula presidencial, d’esquerra a dreta: David Cogollos, vicepresident de l’Agrupació de Penyes Valencianistes; Josep Franco, autor (declaradament culer, aiiii…); Lluís Pedrós, representant d’Edicions 96; i Bernardo Simó, secretari de l’Agrupació.
96milmotsmés 
Hola, bona vesprada.
Ahir mateix, dilluns varem llegir la meua filla i jo el llibre de Puchades, Tonico vol ser futbolista.
Li va agradar molt, i ella (Maria, la meua filla, de 6 anys), l’ha recomanat i l’ha deixat alguns amics de la seua clase.
Al seu amic Andreu, que és molt valencianista li ha agradat moltiiiiiiiiisim…….
Gràcies i salutacions.
Lidia i Maria
Quina alegria ens dónes! Gràcies a vosaltres (a la mare, a la filla i a l’amic de la filla), per prestar atenció als llibres. I per dir-nos-ho per ací, perquè això ens anima a seguir endavant. Per als valencianistes, i per als que no ho són, Puchades és un personatge entranyable: un esportista excepcional, i una persona senzilla i humil.
Salutacions, Lídia, Maria i també per a Andreu.