GANXO I LES PUCES PUNXOSES DESEMBARCA A PROA

Ganxo i les puces punxoses és un dels últims títols publicats en la col·lecció “Bressol de Lletres”. Fa unes setmanes se’n féu una presentació a la llibreria Proa de Barcelona, per part de l’autor del text, Artur Hernàndez, i de la il·lustradora, Neus Moran, que inaugurà alhora una mostra dels dibuixos en aquest Proa Espais, i que s’hi ha mantingut fins a principis de desembre. Anna Bassols s’encarregà de contar la història del gat Ganxo al públic assistent.  A continuació, Neus ens ho conta, als qui no hi estiguérem, en aquesta petita crònica.

neus_pdf

Text: Neus Moran i Gimeno

Al principi, ja us imaginareu, ens neguitejava la idea d’arribar amb un llibre per a primers lectors ple dels mots de l’Horta a una de les llibreries més importants de Barcelona especialitzada en llengua catalana. Però no! la vida està per esvair dubtes i Proa, al ple centre de la ciutat, ens va obrir la porta de bat a bat, deixant-nos la sala d’exposicions, acollint-nos, oferint-nos tota l’ajuda necessària.

ganxo_i_puces

Exposició a Proa Espais, de Barcelona, a partir d’imatges de la il·lustradora Neus Moran, del llibre Ganxo i les puces punxoses.

El més difícil fou mantindre en secret com anava a ser el muntatge amb els esbossos, els originals i el mòbil del Ganxo puçós gegant que dóna la benvinguda a la sala i que portàvem tota la setmana dissenyant amb Josep, el meu company. El deixàrem enllestit la vespra, amb l’ajut del nostre amic Lalo, totalment a contrarellotge i batent rècords personals i de la pròpia llibreria: horeta i mitja i fet. Sí, fou talment com ho conte i ens n’anàrem a tractar de dormir el desfici fins al dia següent.

Llibreria Proa Espais

Curta ens fou la dormida i ens aixecàrem amb nervis: calia acabar de preparar-ho tot abans que arribaren Dolors i Neus Pedrós a la llibreria. Josep se n’anà a la feina sabent que, després d’haver treballat tant, s’ho perdria. Jo no, jo vaig viure i vore la cara d’elles només arribar-hi, quan encara anaven arrossegant les maletes plenes de llibres i de cansament pel viatge. En aquest moment començaren a brollar-nos els primers riures de la jornada que s’incrementaren quan aparegué l’autor del conte, l’Artur, amb Carme, la seua companya, i Dani, el seu germà, justet darrere de la Mercè que corria cap a mi, recta com un fil, pel passadís. Ei! Què bé! Ja hi som tots!

Família (literària) Ganxo: Neus Moran, il·lustradora (esquerra), Mercè (ama de Ganxo), i Artur Hernàndez, autor.

Família (literària) de Ganxo: Neus Moran, il·lustradora (esquerra), Mercè (ama de Ganxo), i Artur Hernàndez, autor.

Va ser arribar a la porta de Proa i trobar-nos amb l’Anna Bassols, que venia a explicar el conte. Totes les intervencions foren breus perquè no volíem que se’ns ensopiren els xiquets, que ja començaven a recórrer la sala autònomament als pocs minuts de seure. Començà l’Olga Federico donant la benvinguda als assistents i presentant-nos. Continuà Dolors explicant la feina esgotadora i persistent (quasi de corcó) que es fa a Edicions 96 per tal de mantindre publicacions en la nostra llengua al País Valencià, les diferents col·leccions de llibres i com s’hi emmarquen els dos volums del Ganxo, dintre “Bressol de Lletres” que integra material molt cuidat dirigit a la gent més menuda que comença a apreciar el valor de les paraules.

Mercè-personatge, amb el seu Ganxo, quan el gat era tan gran com ella.

Mercè-personatge, amb el seu Ganxo, quan el gat era tan gran com ella.

Acte seguit l’Artur va procedir a explicar com nasqué la idea del primer llibre en aquell moment en què va descobrir la meravellosa relació de la Mercè, que aleshores tenia només un anyet i mig, amb el seu gat, el Ganxo. Mentre explicava els fets quotidians lligats a la criança, els pares i mares assistents anaven esbossant somriures i assentint amb el cap. Va afegir mots sobre el salt qualitatiu que havien vist a les il·lustracions del segon Ganxo exposades a la sala. I fou quan em tocà parlar a mi i ho vaig fer sobre el procés de treball, la tècnica utilitzada i l’objectiu de mantindre en tot moment el vincle amb la realitat que s’aprecia en els detalls, les textures i una reticència a l’humanització excessiva de les expressions dels personatges que envolten la Mercè. Aleshores, la pròpia Mercè, la real, anuncià: i ara Anna us explicarà el conte!

dedicatoria

Xiquets i xiquetes feren silenci escoltant l’Anna, que amb els seus mots i gestos començava a deixar-los embadalits. I acabada l’animació, començà el berenar, la signatura caòtica de llibres i llibretes per tots tres, autors i protagonista, i les felicitacions, els comentaris. En definitiva, la cloenda de l’acte i les celebracions necessàries i intensament alegres que ens animen a seguir avant amb nous projectes, noves aventures que no són sinó el reflex de l’estima profunda que tots sentim pel nostre país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s