Ganxo i les puces punxoses és un dels últims títols publicats en la col·lecció “Bressol de Lletres”. Fa unes setmanes se’n féu una presentació a la llibreria Proa de Barcelona, per part de l’autor del text, Artur Hernàndez, i de la il·lustradora, Neus Moran, que inaugurà alhora una mostra dels dibuixos en aquest Proa Espais, i que s’hi ha mantingut fins a principis de desembre. Anna Bassols s’encarregà de contar la història del gat Ganxo al públic assistent. A continuació, Neus ens ho conta, als qui no hi estiguérem, en aquesta petita crònica.
Text: Neus Moran i Gimeno
Al principi, ja us imaginareu, ens neguitejava la idea d’arribar amb un llibre per a primers lectors ple dels mots de l’Horta a una de les llibreries més importants de Barcelona especialitzada en llengua catalana. Però no! la vida està per esvair dubtes i Proa, al ple centre de la ciutat, ens va obrir la porta de bat a bat, deixant-nos la sala d’exposicions, acollint-nos, oferint-nos tota l’ajuda necessària.
Exposició a Proa Espais, de Barcelona, a partir d’imatges de la il·lustradora Neus Moran, del llibre Ganxo i les puces punxoses.
El més difícil fou mantindre en secret com anava a ser el muntatge amb els esbossos, els originals i el mòbil del Ganxo puçós gegant que dóna la benvinguda a la sala i que portàvem tota la setmana dissenyant amb Josep, el meu company. El deixàrem enllestit la vespra, amb l’ajut del nostre amic Lalo, totalment a contrarellotge i batent rècords personals i de la pròpia llibreria: horeta i mitja i fet. Sí, fou talment com ho conte i ens n’anàrem a tractar de dormir el desfici fins al dia següent.
Curta ens fou la dormida i ens aixecàrem amb nervis: calia acabar de preparar-ho tot abans que arribaren Dolors i Neus Pedrós a la llibreria. Josep se n’anà a la feina sabent que, després d’haver treballat tant, s’ho perdria. Jo no, jo vaig viure i vore la cara d’elles només arribar-hi, quan encara anaven arrossegant les maletes plenes de llibres i de cansament pel viatge. En aquest moment començaren a brollar-nos els primers riures de la jornada que s’incrementaren quan aparegué l’autor del conte, l’Artur, amb Carme, la seua companya, i Dani, el seu germà, justet darrere de la Mercè que corria cap a mi, recta com un fil, pel passadís. Ei! Què bé! Ja hi som tots!
Família (literària) de Ganxo: Neus Moran, il·lustradora (esquerra), Mercè (ama de Ganxo), i Artur Hernàndez, autor.
Va ser arribar a la porta de Proa i trobar-nos amb l’Anna Bassols, que venia a explicar el conte. Totes les intervencions foren breus perquè no volíem que se’ns ensopiren els xiquets, que ja començaven a recórrer la sala autònomament als pocs minuts de seure. Començà l’Olga Federico donant la benvinguda als assistents i presentant-nos. Continuà Dolors explicant la feina esgotadora i persistent (quasi de corcó) que es fa a Edicions 96 per tal de mantindre publicacions en la nostra llengua al País Valencià, les diferents col·leccions de llibres i com s’hi emmarquen els dos volums del Ganxo, dintre “Bressol de Lletres” que integra material molt cuidat dirigit a la gent més menuda que comença a apreciar el valor de les paraules.
Mercè-personatge, amb el seu Ganxo, quan el gat era tan gran com ella.
Acte seguit l’Artur va procedir a explicar com nasqué la idea del primer llibre en aquell moment en què va descobrir la meravellosa relació de la Mercè, que aleshores tenia només un anyet i mig, amb el seu gat, el Ganxo. Mentre explicava els fets quotidians lligats a la criança, els pares i mares assistents anaven esbossant somriures i assentint amb el cap. Va afegir mots sobre el salt qualitatiu que havien vist a les il·lustracions del segon Ganxo exposades a la sala. I fou quan em tocà parlar a mi i ho vaig fer sobre el procés de treball, la tècnica utilitzada i l’objectiu de mantindre en tot moment el vincle amb la realitat que s’aprecia en els detalls, les textures i una reticència a l’humanització excessiva de les expressions dels personatges que envolten la Mercè. Aleshores, la pròpia Mercè, la real, anuncià: i ara Anna us explicarà el conte!
Xiquets i xiquetes feren silenci escoltant l’Anna, que amb els seus mots i gestos començava a deixar-los embadalits. I acabada l’animació, començà el berenar, la signatura caòtica de llibres i llibretes per tots tres, autors i protagonista, i les felicitacions, els comentaris. En definitiva, la cloenda de l’acte i les celebracions necessàries i intensament alegres que ens animen a seguir avant amb nous projectes, noves aventures que no són sinó el reflex de l’estima profunda que tots sentim pel nostre país.
96milmotsmés 