MÚSICA, POETA!

Miquel Ferrandis (la Vilavella, la Plana Baixa, 1972)

Ángel Gavara (Miquel Ferrandis en la vida del dia a dia) conjuga la faceta de músic amb la d’ensenyant i escriptor. Segurament per això, quan li vam demanar que escrivira un text per a defensar el llibre Música, poeta! recentment publicat, en aquella petita secció del butlletí 96milmotsmés que es titula “Poesia, sense por”, hi va insistir en les repercussions que aquesta doble circumstància té en la seua poesia, pel que fa a la valoració del ritme, de la musicalitat, i de la importància dels dos factors en l’aproximació pedagògica i en la sensibilització poètica de la gent més jove. Una opinió que compartim, dit siga de pas.

“El ritme i la melodia són elements naturals que les persones portem dins des del moment que naixem, i és per això que, quan escoltem o llegim un poema, se’ns desperta una resposta emocional interna que ens commou l’ànima. Per aconseguir despertar aquesta sensació emotiva, els poemes que vagen adreçats als més menuts han d’estar escrits en un llenguatge senzill (ja que els infants s’impregnen abans de l’essència afectiva de les paraules que del seu propi significat), i han de ser divertits i motivadors per a estimular la imaginació, la creativitat i la capacitat de descobrir i conèixer el món des d’una perspectiva artística. Un poema ha de tenir la facultat de provocar tan prompte una rialla espontània com un sentiment tendre.

Per la meua experiència com a docent i com a músic, m’agrada que cada poema tinga una rima captivadora que, juntament amb un ritme fluid, li atorgue una musicalitat particular molt pareguda a la d’una cançó. D’aquesta manera es comprendrà millor i resultarà més interessant el seu contingut, el missatge que s’hi vol transmetre. I és que la poesia, igual que la música, és una manera molt especial d’expressar i experimentar emocions.”

Teniu la possibilitat d’adquirir el llibre, a través del sistema de comanda electrònica, des d’aquest enllaç.
Les il·lustracions són de Sandra Ortuño.

Com a mostra, us oferim aquest poema, divertit i instructiu alhora. I molt aviat tindrem allotjades, a la secció “Recursos didàctics” de la web d’Edicions 96, les propostes que l’autor posa a la nostra disposició per millorar el rendiment didàctic del llibre. Esperem que tot us siga d’utilitat, i que en gaudiu!

DE CIUTATS I CAPITALS

Il·lustració de Sandra Ortuño, per al poema “Carme volia una guitarra”:
“És el clarinet l’instrument
que toca la meua cosina,
però li sona malament
i quasi sempre desafina […]”

Madrid és la capital d’Espanya
i Lisboa, la de Portugal.
París és la capital de França
en la qual em vaig enamorar.

 La capital de Grècia és Atenes;
la de Romania, Bucarest
−no s’ha de confondre amb la d’Hongria
la qual s’anomena Budapest.

 Dublín és la capital d’Irlanda
i Jerusalem, la d’Israel.
Buenos Aires és la d’Argentina
on s’escolten tangos de Gardel.
 
Per què la de Bulgària és Sofia
si aquest és el nom de ma tia?
 
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s