VALENCIANS IMPLICATS EN EL MAJOR FENOMEN MIGRATORI DE LA HISTÒRIA

El llibre Valencians a Nova York comença a rodar pels pobles de la Marina. Amb justícia es mereixen ser-hi els primers, ja que l’estudi se centra en el fenomen migratori en aquella comarca entre la primera i la segona dècada del segle passat. Un fenomen considerat per l’autora de l’estudi, Teresa Morell, “de magnitud impressionant”, que al llibre (una coedició entre Edicions 96 i l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta) s’exposa en tres apartats:

Al primer s’expliquen les raons de la partença; com eren els preparatius per a obtenir els documents i els bitllets, el viatge amb vaixell transatlàntic, l’entrada als Estats Units pel port de l’illa d’Ellis, els llocs de destinació, les feines dures i els sous exorbitants, així com les conseqüències del viatge, amb les penes i les glòries. L’estudi empíric de la segona part es basa en les dades de milers de valencians trobades en aquell port duaner. I gràcies als arxius de passatgers i vaixells ubicats a Internet, s’han pogut recopilar els noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d’eixida de més de 2.500 emigrants de tots i cadascun dels 33 pobles de la Marina Alta, que es poden localitzar a les taules de l’Apèndix de manera alfabètica.

Per entendre la magnitud del fenomen migratori de què parla el llibre, podem recordar ací algunes dades. Entre els anys 1892 i 1924 entraren als Estats Units (procedents majoritàriament de països europeus) 25 milions de passatgers. D’aquest nombre ingent, s’han extret dels arxius de l’illa d’Ellis 2.500 noms de persones que, procedents de la Marina, entraren al país només entre 1912 i 1920. Però es calcula que en foren al voltant de 10.000, els emigrants que, en el mateix període, deixaren els seus pobles per buscar feina a Nova York.

Postal de Nova York enviada per un emigrant d'Orba l'any 1910

Postal de Nova York enviada per un emigrant d’Orba l’any 1910

Se’n va fer una primera presentació, de Valencians a Nova York, el dia 3 de maig. I n’hi ha prevista una pròxima a Orba (el tercer poble de la Marina en nombre d’emigrants localitzats als arxius), el pròxim dissabte 12, i d’altres que anirem anunciant puntualment. Tot i que, d’aquest estudi, en podríem traure dades, comportaments, efectes i conseqüències generals i comunes entre tota la població europea que buscava en Amèrica un futur millor, ens pareix molt interessant fixar-nos en aquells detalls concrets, ben vitals, que ens ajuden a apropar-nos a les circumstàncies humanes, dures i valentes, dels qui foren habitants dels nostres pobles i comarques d’ara fa, aproximadament, un segle. Per això transcrivim aquest fragment extret de les pp. 37 i 38 del llibre que ens ocupa.

«Si prenem com a exemples els viatges narrats per Fernando Miralles (entrevistat per Manuel Aranda Llorca i Joan Caravaca l’any 1985) o el de Juan Peris (2005: 109-112), ens podem fer una bona idea de les malastrugances a què s’havien de sobreposar. Encara que els viatges que descriuen tenien com a destinació Canadà, els dos van eixir d’un port francès i en vaixells on també viatjaven molts emigrants que més tard van anar a Nova York, per tant, les històries i experiències que Fernando Miralles i Juan Peris ens conten poden ser semblants a les dels altres emigrants.

Teresa Morell, en una imatge de la presentació del llibre a Dénia. Teresa és néta i filla d’orbers emigrats a Nova York.

»El viatge que ens narra Fernando Miralles comença a Orba l’agost del 1906. Eren una quadrilla de deu homes, amb Vicente Cervera, Planelles, al cap, que van anar amb carro pels camins que unien Orba i Parcent, i després pel costat del riu de Xaló (Andrés i Serer, 2011) passant per Alcalalí, fins a Benissa, on agafaren la carretera general, que estava per asfaltar. Quan arribaren prop de Benidorm, hi van fer nit i continuaren fins a Alacant al matí següent. Allí embarcaren fins a l’Alger, i pararen en diversos ports del país abans de navegar en direcció a Marsella, ja a França. Des de Marsella anaren a París i després a Le Havre amb ferrocarril per embarcar al vaixell que els portaria a Le Havre, de Canadà. Tot el viatge des d’Orba fins al port de destinació va durar un mes llarg. Del passatge dalt del vaixell, Miralles ens conta que dormien en quadres plenes de palla i que estaven empestats de puces. Ens diu: “No ens vam morir perquè Déu no va voler”».

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s