VICENT CAMPS, O EL RAPSODE QUE ENCANTA

La setmana passada vam assistir a una animació poètica de Vicent Camps, feta a partir dels textos d’El Clot de la Lluna, a la Biblioteca Pública de Montcada. Com sempre, davant d’una iniciativa estimulant hi ha l’empenta d’un professional actiu i entusiasta. En aquest cas, la de l’arxiver i bibliotecari Cèsar Pla Mateu.

Vicent és un home alt, de cabells més aviat llargs, a rulls de color gris, ulleres negres de pasta, i té una veu greu, entrenada per a recitar poemes i projectar-los ben lluny.

“Si les nostres televisions concediren un minut a la setmana d’atenció a aquestes activitats, només un minut, les coses anirien d’una altra manera”. Així de reivindicatiu es presenta Vicent Camps davant del seu públic. Té claríssim l’impacte de la petita pantalla a les llars, i també és ben conscient del poder de comunicació amb què encanta aquella gent que es disposa a escoltar-lo, per tant, la humil aspiració del rapsode de versos no és destarifada.

Un altre punt bàsic en la seua tasca com a divulgador de la poesia: només l’interessa aquella que transmet valors. Però ell es cuida molt de moralitzar. Vol que, qui l’escolte, s’hi deixe atrapar, per la convicció amb què ell els divulga, els poemes; per la humanitat i l’encís amb què els sap acostar al públic. El d’ahir era a banda de nombrós, molt participatiu, i en tot moment va compartir recitació amb el rapsode de cabells rulls. Un xiquet va apuntar en veu alta una possible explicació d’aquell lloc real de Xirivella, conegut com a Clot de la Lluna, que ha donat títol al llibre de Vicent Camps:

−És un gran toll d’aigua on la lluna es reflecteix?

−Sí. I també on van les parelles a festejar −hi afegeix l’autor. O un forat, on la lluna s’amaga.

Vicent Camps recita acompanyat d’una alumna del col·legi Sant Jaume Apòstol de Montcada

Fou encoratjador, descobrir aquesta complicitat entre l’orador-poeta i els seus feligresos. Abans de començar, Andrea Pascual, una alumna del col·legi Sant Jaume Apòstol, va llegir, en nom de la resta de companys, un paper d’agraïment: “volem demanar-te i animar-te a continuar amb la teua feina: fer poesia infantil; un treball no gens fàcil a través el qual expresses els nostres sentiments i ens traus el somriure i fas de la lectura una diversió”. Segur que Vicent n’ha pres bona nota, d’aquest desig general dels qui incorporen, a la seua educació, la de l’emoció poètica.

One response to “VICENT CAMPS, O EL RAPSODE QUE ENCANTA

  1. m’agrada el que dius i com ho dius, Dolors, encara és més bonic el teu valencià al costat del valencià rovellat de l’entrevistador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s