La setmana passada vam assistir a una animació poètica de Vicent Camps, feta a partir dels textos d’El Clot de la Lluna, a la Biblioteca Pública de Montcada. Com sempre, davant d’una iniciativa estimulant hi ha l’empenta d’un professional actiu i entusiasta. En aquest cas, la de l’arxiver i bibliotecari Cèsar Pla Mateu.
Vicent és un home alt, de cabells més aviat llargs, a rulls de color gris, ulleres negres de pasta, i té una veu greu, entrenada per a recitar poemes i projectar-los ben lluny.
“Si les nostres televisions concediren un minut a la setmana d’atenció a aquestes activitats, només un minut, les coses anirien d’una altra manera”. Així de reivindicatiu es presenta Vicent Camps davant del seu públic. Té claríssim l’impacte de la petita pantalla a les llars, i també és ben conscient del poder de comunicació amb què encanta aquella gent que es disposa a escoltar-lo, per tant, la humil aspiració del rapsode de versos no és destarifada.
Un altre punt bàsic en la seua tasca com a divulgador de la poesia: només l’interessa aquella que transmet valors. Però ell es cuida molt de moralitzar. Vol que, qui l’escolte, s’hi deixe atrapar, per la convicció amb què ell els divulga, els poemes; per la humanitat i l’encís amb què els sap acostar al públic. El d’ahir era a banda de nombrós, molt participatiu, i en tot moment va compartir recitació amb el rapsode de cabells rulls. Un xiquet va apuntar en veu alta una possible explicació d’aquell lloc real de Xirivella, conegut com a Clot de la Lluna, que ha donat títol al llibre de Vicent Camps:
−És un gran toll d’aigua on la lluna es reflecteix?
−Sí. I també on van les parelles a festejar −hi afegeix l’autor. O un forat, on la lluna s’amaga.
Vicent Camps recita acompanyat d’una alumna del col·legi Sant Jaume Apòstol de Montcada
Fou encoratjador, descobrir aquesta complicitat entre l’orador-poeta i els seus feligresos. Abans de començar, Andrea Pascual, una alumna del col·legi Sant Jaume Apòstol, va llegir, en nom de la resta de companys, un paper d’agraïment: “volem demanar-te i animar-te a continuar amb la teua feina: fer poesia infantil; un treball no gens fàcil a través el qual expresses els nostres sentiments i ens traus el somriure i fas de la lectura una diversió”. Segur que Vicent n’ha pres bona nota, d’aquest desig general dels qui incorporen, a la seua educació, la de l’emoció poètica.
96milmotsmés 
m’agrada el que dius i com ho dius, Dolors, encara és més bonic el teu valencià al costat del valencià rovellat de l’entrevistador